Mallorca s’uneix per reclamar el que és seu

Hi ha qui, després de passar vuit anys sense moure un dit, de sobte s’ha despertat amb una urgència sobreactuada. És el que passa ara amb la senyora Cladera, que vol donar lliçons sobre mobilitat a Mallorca com si no hagués estat precisament el seu govern qui va agreujar el problema i perdre, a més, 230 milions d’euros en carreteres per pura inacció.

Convindria recordar algunes coses abans de repartir carnets de valentia. L’any 2019, quan les retencions ja formaven part del dia a dia de milers de mallorquins, el Partit Popular ja reclamava un estudi de càrrega seriós i mesures per afrontar la saturació viària. No només no es va fer res, sinó que des del mateix govern insular es va arribar a culpabilitzar els mallorquins per agafar el cotxe fins i tot per anar a comprar el pa.

Aquelles polítiques de mobilitat no només no varen resoldre cap problema, sinó que sovint varen anar directament en contra dels mallorquins. La limitació a 80 km/h a la via de cintura o la imposició del carril bus-VAO a l’autopista de l’aeroport són bons exemples d’aquella manera d’entendre la mobilitat: mesures ideològiques que varen fracassar en els seus objectius i que varen provocar més retencions i fins i tot més accidents.

Ara, en canvi, hi ha un govern que sí fa feina. Que parla amb els sectors implicats, que es reuneix amb els grups polítics i que vol una norma útil, aplicable i consensuada. Però alguns han decidit fer allò que millor saben fer: córrer per sortir a la foto i rompre els acords que ells mateixos havien subscrit.

Fa només uns mesos, tots els grups del Consell havíem acordat continuar la tramitació de la proposició de llei de vehicles amb el màxim consens possible. Tots. També el PSOE. Però la senyora Cladera va optar per registrar pel seu compte un text precipitat i oportunista per intentar passar davant el govern.

Nosaltres compartim la necessitat de regular l’entrada de vehicles i ordenar millor la mobilitat. Però volem fer-ho bé: amb diàleg, seguretat jurídica i sentit comú. Perquè una llei d’aquest tipus no pot convertir-se en una nova imposició que limiti les llibertats dels mallorquins ni en un instrument ideològic que castigui els residents mentre el problema real continua sense resoldre’s. Mallorca no necessita una llei qualsevol; necessita la millor llei possible.

La mateixa diferència es veu en carreteres. El govern de Pedro Sánchez va retirar a Mallorca 230 milions d’euros d’un conveni perquè el govern de la senyora Cladera no havia executat les inversions previstes. Uns doblers que eren dels mallorquins i que Madrid va llevar perquè aquí no s’havia fet la feina.

Per això aquesta setmana el Consell ha impulsat una iniciativa conjunta per reclamar aquests recursos. El president Llorenç Galmés ha reunit diputats, senadors i portaveus per defensar un nou conveni que permeti recuperar aquestes inversions i actualitzar-les fins als 350 milions que necessita Mallorca.

La iniciativa del Partit Popular compta amb el suport de la majoria de les forces polítiques del Consell —MÉS, El Pi i VOX— que s’han sumat a la moció per reclamar aquest finançament a l’Estat, deixant de banda les sigles de cada partit o les diferències ideològiques.

Totes les formacions han entès que aquesta és una qüestió de justícia per a Mallorca. Totes, excepte el PSOE.

Una absència que diu molt. Perquè mentre la resta de grups han estat capaços d’unir esforços per defensar els interessos de l’illa, els socialistes han preferit quedar al marge. Una vegada més demostren que abans defensen els interessos de Pedro Sánchez que no els dels mallorquins.

Mallorca no vol ser més, però tampoc menys. Volem un tracte just en matèria de finançament i el respecte als compromisos amb aquesta terra.

Mallorca no necessita presses oportunistes ni textos improvisats. Necessita serietat, constància i governs que no badin quan toca actuar. I això és exactament el que avui està fent el Consell de Mallorca.