Una solució definitiva per a la crisi hídrica de Banyalbufar

Banyalbufar viu des de fa anys en una situació hídrica límit. El municipi ha depès massa sovint de la pluja, ha patit restriccions severes i ha hagut de recórrer a solucions d’emergència que no garanteixen ni dignitat ni estabilitat. Aquesta fragilitat no és nova, però sí cada vegada més greu. Per això, des de la cooperativa agrària Tramuntana Viva Mallorca defensam una resposta estructural i de futur: la construcció d’una dessaladora que asseguri l’aigua potable per a la població i el sector turístic, i que permeti alliberar la Font de la Vila per als regants legítims.

Aquesta proposta no és cap utopia. El municipi veïnat d’Estellencs ja ha sol·licitat al Govern de les Illes Balears una subvenció per construir la seva pròpia dessaladora, obrint un precedent realista per als pobles de la Serra que pateixen una fragilitat hídrica estructural. Si Estellencs ha fet aquesta passa, Banyalbufar no pot quedar enrere.

L’aigua potable és un dret bàsic i no pot dependre de la improvisació, dels camions cisterna o de restriccions constants. Un poble no pot viure en emergència permanent. La dessalació garanteix un subministrament estable, independent de la pluja i de la pressió sobre els recursos naturals. És una infraestructura de seguretat, tan essencial com les carreteres o l’electricitat.

La proposta també és una qüestió de justícia hídrica. La Font de la Vila és un bé històric i limitat que ha alimentat durant segles el sistema agrícola que ha modelat el paisatge de Banyalbufar. Quan aquesta aigua es destina prioritàriament al consum urbà i turístic, els pagesos queden desprotegits: safareigs buits, marjades sense reg i explotacions en risc. Sense aigua, el camp mor, i amb ell una part essencial de la identitat i del patrimoni del municipi.

La dessaladora permet separar usos amb sentit comú: aigua dessalada per al poble i el turisme; aigua natural per a l’agricultura tradicional. No és un privilegi, és equilibri. És garantir que els regants puguin mantenir els cultius, omplir safareigs i preservar el paisatge cultural de la Serra de Tramuntana.

El canvi climàtic fa encara més urgent aquesta decisió: sequeres més freqüents, aqüífers fràgils i incertesa creixent. Moltes regions mediterrànies han entès que la dessalació és una eina estratègica d’adaptació. No és un luxe, és una assegurança col·lectiva.

Banyalbufar viu d’un equilibri delicat entre agricultura i turisme. Cap dels dos sectors és viable sense aigua. El turisme necessita seguretat en el subministrament; el camp necessita aigua per sobreviure. La dessaladora evita que competeixin pel mateix recurs escàs i permet sostenir l’economia local, l’ocupació i la vida al municipi.

Continuar depenent de mesures d’emergència és més car, més precari i menys sostenible que invertir en una solució estable. Transportar aigua o restringir consum no és governar; és resistir. I Banyalbufar no pot viure resistint eternament.

Per això també rebutjam el projecte d’aprofitament de la Font de sa Menta per abastir la població. Recórrer a noves fonts naturals agreuja la pressió sobre recursos fràgils i limita encara més el futur agrari. Per responsabilitat i visió de llarg termini, demanam que es renunciï a aquest projecte i que els esforços institucionals es dirigeixin cap a la dessaladora com a solució estructural.

Alliberar les fonts i reduir la pressió sobre els aqüífers és una decisió ambiental responsable: protegeix els recursos, evita la salinització i preserva un territori valuós.

Feim una crida a la Comunitat de Regants, a l’Ajuntament i al Govern balear perquè assumeixin aquest projecte com una prioritat estratègica. La dessaladora no és només una infraestructura hidràulica: és una aposta per la vida, per la dignitat del poble, per la continuïtat del camp i per un futur sostenible. És garantir aigua per al poble i aigua per al camp. És defensar Banyalbufar.