La preservació patrimonial de la Serra

Per protegir el llegat de la Serra de Tramuntana amb criteris científics, és imprescindible implementar l’Avaluació d’Impacte Patrimonial (EIP). Adoptar aquest estàndard de la UNESCO no és només un compromís internacional, sinó l’eina de resiliència necessària per transmetre aquest paisatge intacte a les futures generacions.

Seguint l’estela d’un article anterior on alertàvem sobre la urgència de plans de salvaguarda davant el canvi climàtic, avui centram l’atenció en l’EIP. Aquesta eina no ha de ser un simple tràmit, sinó el mecanisme científic que permet objectivar qualsevol intervenció en entorns protegits, actuant com un complement vital davant la creixent pressió turística i la vigència de planejaments urbanístics sovint obsolets. L’EIP és el regulador indispensable per garantir que les transformacions actuals no malmetin valors històrics i etnològics consolidats.

L’EIP avalua com una transformació afecta els atributs que fan un lloc mereixedor de la distinció de la UNESCO. Segons les Directrius Operatives de la Convenció del Patrimoni Mundial (Baku, 2019), els estats han d’informar de qualsevol projecte important abans de prendre decisions irreversibles. No obstant això, aquestes normatives internacionals sovint queden en declaracions d’intencions si no es reflecteixen en les lleis autonòmiques. A les Illes Balears, aquesta figura encara no ha estat incorporada de ple dret, i resta el dubte de si quedarà recollida definitivament en la nova Llei de la Serra de Tramuntana que, després de dos anys d’espera, sembla que finalment coneixerem.

Perquè un EIP sigui rigorós, cal aplicar la metodologia actualitzada per la UNESCO, l’ICCROM, l’ICOMOS i l’IUCN el 2022. La guia Guidance and Toolkit for Impact Assessments in a World Heritage Context estableix una estructura clara: des de la identificació dels atributs del Valor Universal Excepcional fins a la valoració sistemàtica dels efectes mitjançant una matriu d’impactes que determini si l’afectació és neutra o crítica.

Aquest instrument podria aportar llum a debats com la polèmica de la plaça de la Fàbrica Nova de Sóller. Si s’acceptés la premissa d’actuar sobre l’entorn de protecció visual del BIC de la fàbrica per executar un nou edifici, l’EIP seria l’instrument indicat per determinar-ne la viabilitat des d’una perspectiva científica. Som conscients que el projecte busca pal·liar la crisi de l’habitatge, una problemàtica que pot posar en perill la sostenibilitat de la Serra si no es gestiona per evitar la gentrificació. Però és imperatiu trobar solucions que harmonitzin l’habitatge assequible amb la preservació irrenunciable del patrimoni. Ignorar aquests estudis té conseqüències reals; recordem el cas de Liverpool, que va perdre la distinció de Patrimoni Mundial precisament per l’impacte irreversible de nous projectes sobre el seu llegat industrial.

L’EIP inclou també el concepte de ‘wider settings’ (entorn ampliat), que recull el conjunt d’elements geogràfics, ambientals i funcionals que envolten el bé i contribueixen a la seva significació. Una avaluació rigorosa ha de contemplar criteris per evitar, minimitzar o rectificar impactes, especialment en la convergència entre els àmbits natural i patrimonial en un paisatge tan antropitzat com la nostra Serra.

Aplicar aquests estudis no és augmentar la burocràcia, és complir els compromisos amb la UNESCO per garantir que la gestió del territori passi de la bona voluntat a una resiliència basada en el coneixement, assegurant que el progrés no es faci a costa de la nostra identitat col·lectiva.