Les Illes Balears no poden ser còmplices del negoci de la guerra

Vivim un moment perillós. La guerra ha deixat de ser presentada com un fracàs col·lectiu per convertir-se, cada vegada més, en una opció política assumible. Va creixent l’acceptació i la legitimació de la violència com a eina de relació entre persones i els pobles.

I tot això, que no és ni casual ni innocent, ens reocupa especialment, perquè aquest marc mental és assumit avui dia pels poders públics internacionals. I és assumit, específicament, pel nostre Govern: durant els dos darrers anys han defensat que una guerra i un genocidi podia tenir un bri de racionalitat, el mateix que botar-se tota la legalitat internacional.

En aquest context el rearmament s’accelera, la despesa militar es dispara i el discurs bel·licista guanya espais amb una normalitat que fa feredat. S’imposa la idea de: qui pot, només pel fet de poder, que faci el que vulgui. I així, un parell de poderosos imposen el bel·licisme, la guerra i les massacres. I mentre això passa, massa institucions callen, miren cap a una altra banda o fins i tot la legitimen.

Davant aquest context, des de Més per Mallorca volem fer la batalla cultural a favor de la cultura de la pau i del valor de la vida. Per això hem registrat al Parlament de les Illes Balears la Proposició de Llei de foment de la pau i la cultura de la no-violència: una iniciativa que parteix d’una idea senzilla, però profunda: la pau no és només l’absència de guerra, sinó la presència de justícia, drets humans, igualtat i convivència real.

Aquesta llei neix en un context global marcat per l’escalada militar, la normalització del llenguatge de guerra i la pressió constant de la indústria armamentística sobre les decisions polítiques. Davant això, defensar la pau no és cap ingenuïtat: és una posició política valenta i profundament democràtica.

La proposta estableix un marc d’actuació per a totes les administracions de les Illes Balears en àmbits clau: educació per la pau, mediació i convivència, sensibilització ciutadana, cooperació internacional, paper dels mitjans de comunicació i foment del desarmament i la seguretat humana. No parlam de gestos simbòlics, sinó de polítiques públiques concretes que ajudin a construir una societat menys violenta i més justa.

També feim una passa endavant clara en un terreny sovint evitat: el de la normalització del militarisme entre infants i joves. No és acceptable que la guerra es presenti com una sortida professional més o com un element lúdic en espais educatius o públics. Si volem una cultura de pau, hem de començar per allò que transmetem a les noves generacions.

La llei preveu, a més, la creació del Consell Balear per la Pau i la Cultura de la No-violència i l’elaboració periòdica d’un Pla Director Balear per la Pau i la Convivència. No es tracta només d’una declaració d’intencions, sinó d’estructures estables perquè la cultura de la pau tengui continuïtat, participació social i recursos. Mentre hi hagi un sol indecent que impulsi la guerra, hi ha d’haver una gernació de persones que defensem la pau.

Sabem que aquesta iniciativa incomodarà. Incomodarà aquells que prefereixen no qüestionar el negoci de la guerra. Incomodarà qui considera que parlar de pau és una extravagància naïf. Incomodarà els qui llepen les botes dels poderosos esperant una mirada complaent com a premi. Però el que és realment irresponsable no és defensar la pau, sinó resignar-se a un món cada vegada més armat, més desigual i més violent.

Les Illes Balears poden triar. Poden ser un territori que assumeix acríticament la lògica del bel·licisme global, o poden ser una comunitat que diu, amb veu pròpia, que la seguretat real no es construeix amb més armes, sinó amb més drets, més justícia i més cohesió social. Amb el respecte i la legitimació dels organismes internacionals i el dret internacional, com a eina de resolució pacifica dels conflictes.

Nosaltres ho tenim clar: apostar per la pau avui és un acte de responsabilitat política i democràtica.