L’ICE I els immigrants

L’ICE —la força que s’està comparant amb les SS del nazisme— ho ha tornat a fer, un nou assassinat a Minnesota, el d’Àlex Pretti. Una víctima més de la repressió brutal que estan exercitant amb els immigrants, siguin legals o no, i que amb no res et disparen sense cap mena de contemplacions. Uns dies abans, ens hem hagut de fregar els ulls ben forts, perquè hem vist l’arrest d’un d’infant de cinc anys, Liam Conejo Ramos, a les portes de casa seva a Minneapolis. L’infant fou servit com esquer per agafar el seu pare, que tot d’una va fugir, però que més tard fou pres. Segons les imatges que han estat difoses per diverses cadenes televisives, així com de la premsa escrita, la cara de l’infant ho diu tot. Si això passa a la millor democràcia del món i un exemple a seguir per a tots els països, què serà el que vindrà més endavant? Especialment, si són acompanyats per les explicacions posteriors de persones com Greg Bovino, Kristi Noem o el mateix vicepresident Vance. Ara, pel que se sap, sembla que alguns membres de l’ICE es desplaçaran a Milà amb la delegació dels EUA en els Jocs Olímpics d’hivern. Els italians rebutgen aquestes forces que es cobreixen la cara amb passamuntanyes i no porten identificació i van armats fins als nassos i, a més, maten; aquests, no són ben rebuts al país. També s’ha dit que l’exèrcit israelià era l’exèrcit més moral del món i ja hem vist el que ha estat capaç de fer a Gaza, i encara, malauradament, ho està fent. Des de l’alto el foc, han assassinat a més de quatre-centes persones. L’enemic, per a ells, encara que sigui un infant, no deixa de ser un enemic potencial. Amb aquestes accions d’uns i altres, els valors fonamentals de la democràcia estan en descomposició progressiva, car els drets més elementals de tot ésser humà són vulnerats. I això no és una falsa notícia, sinó una realitat ben palpable. El tema de les deportacions i, en general, dels immigrants, sobretot ‘il·legals’, és susceptible de crear una apologia que discrimina, que fa parts i quarts, que implica, vulguis o no, desacords i desavinences i que s’ha instal·lat d’alguna manera en totes les societats democràtiques. Donald Trump ho sap, i per això n’abusa. Amb aquesta actitud d’indiferència i desconsideració s’allunya de la concepció d’un estat democràtic amb drets que impedeix el desenvolupament d’un sistema de valors amb base moral. A ell, no l’interessa ni la justícia social ni la generositat envers els immigrants. Mentrestant, el govern espanyol ha obert les portes a la regularització de cinc-cents mil immigrants en situació irregular. Segons la Declaració Universal dels Drets Humans, reconeix en diversos articles (el 13 i el 14), que «La persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins de les fronteres de cada estat», és a dir, a moure’s lliurement dins del país del qual són nacionals, sortir-ne i a tornar-hi a entrar, i «En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se’n», o sigui, el dret universal d’acollida. Segons estudis recents sobre la immigració, hi ha dues argumentacions recurrents des d’una mirada més empírica. D’una banda, la postura inclusiva que entén la immigració com un dret i un deure universal d’acollir aquells que truquen a les nostres portes, cercant una vida millor; d’altra banda, la posició més excloent, els que fan veure que la immigració no és quelcom desitjable, sovint guiats amb arguments com «els immigrants ens roben la feina», «aquí no hi cabem tots» o «no s’integren» i així via. Mentre que uns diuen que la immigració aporta beneficis a la societat pagant, per exemple, les nostres pensions o que fan feines que ningú vol fer; altres, en canvi, diuen que col·lapsen les ajudes socials, no participen en la vida de la comunitat, manca de seguretat en els nostres barris, etc. Així, ens podem preguntar, hi ha un dret que avali la immigració? Hi ha una posició que defensa que no existeix per se un dret a la immigració; de l’altra, la que defensa el contrari des d’una perspectiva favorable a les fronteres obertes. Si fem cas als articles dels drets humans esmentats més amunt, que reconeixen el dret a la immigració, el de moure’s d’un costat a l’altre en total llibertat com a ciutadans del món, al darrere de tot això, hi ha moltes qüestions per dilucidar. Tot i la pressió que comporta la immigració per als estats i les societats globalitzades, és important reflexionar-hi seriosament per tal de donar una solució que satisfaci a tots plegats, que segurament mai serà plena ni acontentarà a tothom de la mateixa manera. No cal dir que molts fugen dels països d’origen cercant estabilitat no tan sols econòmica, ans també física i psíquica. El problema és que entre nosaltres hi ha resistència a l’alteritat i a compartir el mateix espai. Bé, és un segment més de la nostra memòria, però es repeteix contínuament amb altres formats i altres grups, ètnics o no. El refús d’esdevenir per als altres en quelcom irrellevant, estèril, innecessari, o en les noves classes socials que es reorganitzen en guetos, fa que l’exclusió esdevingui un afer endèmic, que dificulta la integració i l’assimilació a la societat a la qual volen pertànyer. El que està passant als EUA és preocupant, especialment quan s’intenta reproduir els mateixos errors que ells comenten.