Aquí no hi cap el racisme

Les declaracions de la presidenta Marga Prohens sobre la regularització de persones migrants no són innocents ni responsables: formen part d’un relat que busca assenyalar els de baix per amagar un fracàs polític majúscul. A les Illes Balears no hi ha una crisi migratòria; hi ha una crisi d’habitatge i de model econòmic, provocada per anys de polítiques al servei del turisme massiu i l’especulació.

Les persones migrants a qui s’adreça la regularització no arriben ara. Fa anys que viuen, treballen i sostenen sectors sencers de l’economia balear. Regularitzar no crea cap efecte crida ni col·lapsa serveis: el que fa és reduir l’explotació laboral i garantir drets. L’únic que es protegeix mantenint la gent en la irregularitat és gent que s’omple les butxaques gràcies a mà d’obra esclava i sense veu.

Parlar de «persones il·legals» és deshumanitzador. Les persones no són il·legals; la irregularitat està en la situació administrativa. I utilitzar aquest llenguatge només serveix per normalitzar el racisme institucional i justificar polítiques d’exclusió.

Quan Prohens diu que «no hi cap tothom», mentre a les Illes Balears rep quasi 20 milions de turistes cada any, deixa clara quina és la seva prioritat. Si molesta més un treballador migrant que l’especulació immobiliària o els fons voltor, el problema no és la capacitat del territori, és el prejudici racista.

Ha hagut d’arribar una regularització que garanteixi drets per a les persones migrants perquè Marga Prohens parli, finalment, del col·lapse dels serveis públics provocat per la nefasta gestió del Partit Popular, les seves rebaixes fiscals als més rics i la seva nul·la política per garantir el dret a l’habitatge, que deixa cada cop més persones vivint en caravanes o al carrer. Prohens intenta culpar les persones migrants per eludir la seva pròpia responsabilitat: cada dia que passen al poder, la gent d’aquestes illes viu pitjor i disposa de serveis públics de menor qualitat.

No sobra gent. El que sobra és un Govern que expulsa veïns, empobreix barris i enfronta la classe treballadora. Davant d’això, només hi ha dues opció: transformar el model perquè viure dignament a les Illes Balears no sigui un privilegi, sinó un dret.