El relat del Conseller sobre el canvi turístic no quadra amb les dades

El conseller de Turisme sosté - en un recent article publicat en aquest Diari-que el model turístic de les Illes Balears ja ha canviat. Afirma que aquest canvi ha estat planificat amb rigor, que ja està donant resultats i que una de les proves més clares és la reducció de l’anomenat índex de pressió humana. Tanmateix, quan s’analitzen les dades oficials amb deteniment, el relat fake del Govern es desfà ràpidament.

Segons les estadístiques d’IBESTAT, és cert que el mes de juliol del 2025 s’observa una lleugera reducció del nombre màxim persones presents simultàniament a les Illes: es passa de 2.062.000 a 2.046.000 persones. Ara bé, aquesta baixada puntual no només és mínima, sinó que queda anul·lada pel que succeeix el mes següent. L’agost del 2025, el nombre màxim de turistes torna a augmentar i se situa en 2.076.000, comparat amb els 2062.000 del 2024, superant clarament la xifra de l’any anterior. Això demostra que, en plena temporada alta, la pressió humana no ha disminuït de manera significativa i es manté en uns nivells pràcticament idèntics.

Parlar de contenció turística en aquest context resulta, com a mínim, discutible. Les xifres continuen sent extraordinàriament elevades i clarament insostenibles per a un territori fràgil i limitat com el nostre. Aquesta situació genera una acumulació de problemes ben coneguts: saturació d’infraestructures, col·lapse viari, dificultats d’accés a l’habitatge, tensió sobre els serveis públics i una creixent sensació de malestar entre la població resident. I, paradoxalment, també afecta negativament l’experiència dels mateixos turistes.

Un altre dels arguments recurrents del conseller és que la desestacionalització ja és una realitat. Per justificar-ho, destaca una millora del 12,4% del mercat nacional durant els mesos d’hivern. No obstant això, aquesta afirmació tampoc no resisteix una anàlisi global de les dades. Les estadístiques d’AENA mostren que, entre gener i març del 2025, l’arribada de passatgers va créixer només un 1,9%. Aquesta xifra és molt similar a l’increment total anual, que va ser de l’1,4%.

Això indica que no s’està produint un desplaçament significatiu de la demanda cap als mesos de temporada baixa, sinó simplement un augment general del nombre de turistes al llarg de tot l’any. En altres paraules, no hi ha una desestacionalització real, sinó una petita extensió del creixement turístic a cada mes, amb l’afegit que la temporada alta continua concentrant nivells de massificació molt elevats.

Les petites oscil·lacions a l’alça o a la baixa que s’observen en alguns mesos són pròpies de qualsevol sistema turístic madur i altament tensionat. Atribuir-les a un canvi estructural del model és una lectura interessada que no es correspon amb la realitat estadística. Sense mesures clares de limitació i reducció de la pressió turística, el model no canvia: simplement s’adapta per continuar creixent.

No hi ha contenció ni hi ha una desestacionalització efectiva. La massificació turística a les Illes Balears no només persisteix, sinó que encara augmenta. I mentre el discurs institucional insisteixi a presentar ajustos mínims com a grans transformacions, el debat de fons —quin límit estam disposats a assumir com a societat— continuarà sense afrontar-se amb coratge i l’honestedat que exigeix la situació actual.

El Conseller ens diu en aquest surrealista article, que «Situam els residents al centre de qualsevol decisió». Que volen «reduir fluxos i preservar la convivència amb els residents, que és i continuarà essent la nostra prioritat absoluta».

De quins residents ens parla? A quins residents escolta? Quins participen en les seves polítiques? Si escoltàs realment a la majoria dels ciutadans d’aquestes Illes i sobretot als que han nascut aquí, sabria que la contenció no basta, que hi ha massa gent a l’estiu i que el futur de Mallorca no es fa amb articles de propaganda com aquest.