El motor d’una desestacionalització amb resultats

Aquesta setmana les Illes Balears han tornat a la Fira Internacional de Turisme de Madrid amb una convicció clara: el canvi de rumb que hem iniciat aquesta legislatura comença a donar resultats mesurables. Durant massa temps, la desestacionalització ha estat un concepte reiterat en el debat públic, sovint més aspiracional que real. Enguany, però, no hem anat a FITUR a anunciar intencions, sinó a presentar dades. I les dades confirmen que el canvi de model ja no és una promesa, sinó una realitat.

La contenció del mercat nacional durant els mesos de temporada alta (-1,6%) contrasta amb l’increment sostingut en temporada mitjana i baixa (+12,4%). Aquest comportament no és casual: respon a una estratègia fonamentada en tres pilars clars —clima, connectivitat i producte especialitzat— que permeten redistribuir l’activitat turística al llarg de l’any. Parlam, sense exageracions, de la millor temporada baixa i mitjana de la nostra història recent.

Aquesta evolució, sumada a una lluita decidida i constant contra l’oferta il·legal, ha tengut un efecte fins ara inèdit: una menor pressió humana sobre el territori durant els mesos de màxima afluència. Per primera vegada, l’equilibri entre activitat econòmica i qualitat de vida deixa de ser un eslògan per convertir-se en una experiència tangible. Situam els residents al centre de qualsevol decisió.

Les dades de l’informe de conjuntura avalen el rumb traçat a l’inici de la legislatura. El 2025 ha estat l’any de la redistribució intel·ligent: hem moderat la pressió durant l’estiu —amb un creixement de la despesa del 3,9%— mentre hem impulsat de manera decidida la rendibilitat en temporada mitjana i baixa, on la despesa turística ha augmentat un 10,2%.

Aquests resultats responen a una aposta clara pel trinomi Turisme, Cultura i Esports. Quan afirmam que som On batega la Cultura, ho feim amb projectes concrets: la candidatura de Palma com a Capital Europea de la Cultura 2031, l’impuls a la indústria audiovisual amb esdeveniments com Conecta Fiction o la consolidació d’una oferta esportiva internacional que actua com a pol d’atracció fora dels mesos tradicionals. Aquest és el camí: començar a comptar valor, experiències i qualitat durant tot l’any.

Tanmateix, cap estratègia turística pot ser exitosa si oblida l’actiu més valuós que tenim: les persones. Un turisme de qualitat exigeix professionals qualificats, amb condicions dignes i perspectives de futur. Per això destinarem 3,3 milions d’euros de l’ITS al nou Pla Estratègic per al talent turístic de les Illes Balears.

Aquests recursos, generats pel mateix sector turístic, retornaran directament als treballadors en forma de formació avançada, nous màsters universitaris i aliances internacionals que prestigiïn les carreres vinculades a l’hoteleria. Treballar al turisme a les Illes Balears ha de ser un sinònim d’orgull, estabilitat i projecció de futur.

Finalment, miram cap al 2026 amb la tecnologia com a aliada imprescindible. La implementació del Bessó Digital i la sensorització de les platges ens permetran prendre decisions basades en dades objectives, no en intuïcions ni sensacions. Gestionar l’èxit també vol dir saber posar límits, redirigir fluxos i preservar la convivència amb els residents, que és —i continuarà essent— la nostra prioritat absoluta. És la diferència entre reaccionar i governar.

Aquest canvi de model no és improvisat ni conjuntural. Respon a una planificació rigorosa i sostinguda en el temps. Governar el turisme avui ja no consisteix a sumar xifres, sinó a interpretar-les amb responsabilitat i a transformar-les en decisions que millorin la vida dels ciutadans.

La cultura i l’esport juguen aquí un paper estratègic. No són complements del turisme, sinó elements estructurals del nou model. Invertir en cultura vol dir projectar identitat, singularitat i talent; invertir en esport vol dir salut, projecció internacional i capacitat d’atracció durant tot l’any.

Les Illes Balears tenen avui l’oportunitat de demostrar que és possible liderar una transformació real del model turístic. No des de la improvisació ni des del discurs fàcil, sinó des del rigor, la planificació i el compromís amb el futur. Aquest és el camí que hem iniciat i que continuarem recorrent, amb dades, amb projecte i amb una convicció ferma: un turisme millor és possible, i ja l’estam construint.