Quan el PP fracassa, Mallorca paga

Mallorca no pot continuar sent el comodí del Partit Popular. Mallorca no pot ser el lloc on es resolen els errors acumulats per la mala gestió dels governs del PP a altres illes. No pot ser l’illa que sempre hi posa els recursos, el territori i la paciència, mentre altres institucions governades pels mateixos responsables fallen una vegada i una altra. En les darreres setmanes, el PP ha fet una passa més en aquesta deriva. La cessió de tècnics de Territori del Consell de Mallorca al Consell de Menorca o la voluntat d’obrir les instal·lacions de Tirme a residus procedents d’altres illes no són fets aïllats. Formen part d’un mateix esquema mental i polític: quan el PP no sap gestionar, Mallorca assumeix les conseqüències. Quan el PP no preveu, Mallorca compensa. Quan el PP fracassa, Mallorca paga.

Això no és cooperació institucional. La cooperació, en un arxipèlag com el nostre, és imprescindible i ha de ser una eina per avançar conjuntament. Però la cooperació real exigeix planificació, transparència, equitat i respecte mutu. El que estam veient no compleix cap d’aquests requisits. És submissió política, és improvisació i és una manera encoberta de traslladar als mallorquins els costos polítics, econòmics i ambientals de decisions mal preses a altres territoris.

Mallorca és una illa sotmesa a una pressió enorme. Pressió demogràfica, pressió urbanística, pressió sobre els serveis públics, sobre el territori i sobre els recursos naturals.

En aquest context, qualsevol decisió que impliqui assumir més càrregues hauria de ser extraordinàriament rigorosa, debatuda i consensuada. Però el PP actua amb una lleugeresa preocupant, com si Mallorca fos infinita, com si aquí sempre hi hagués marge, espai i capacitat d’absorció. Quan es buiden els serveis tècnics del Consell de Mallorca per suplir la incapacitat d’altres governs insulars, s’està debilitant la mateixa institució que hauria de planificar, ordenar i protegir el territori mallorquí. Quan es planteja que Mallorca pugui rebre residus d’altres illes, s’està normalitzant una visió profundament injusta del nostre paper dins l’arxipèlag: la de l’illa que assumeix allò que els altres no han sabut resoldre.

Aquest no és un debat tècnic. És un debat polític de primer ordre. Té a veure amb quin paper ha de jugar el Consell de Mallorca, amb quina idea de país defensam i amb si estam disposats o no a posar límits. I aquí el silenci i la submissió del president del Consell, Llorenç Galmés, són especialment greus. Un president que no planta cara, que no defensa Mallorca davant el seu propi partit, és un president que renuncia a la funció essencial del càrrec que ocupa.

El Consell de Mallorca no pot ser una delegació del PP ni una extensió de les decisions que es prenen des del Govern o des de les direccions del partit. Ha de ser una institució amb veu pròpia, amb capacitat de decisió i amb un compromís clar amb l’interès general dels mallorquins. Quan això no passa, quan el Consell s’utilitza com a moneda de canvi dins l’estratègia interna del PP, es degrada la democràcia i es buida de contingut l’autogovern.

Des de MÉS per Mallorca defensam una altra manera de fer política. Una manera que parteix de la responsabilitat, del respecte als límits del territori i de la defensa clara dels interessos de Mallorca. Defensam la cooperació entre illes, sí, però una cooperació justa, transparent i equilibrada. Defensam dir que no quan el que se’ns demana és injust o insostenible. I defensam que Mallorca no pot ser ni el rebost, ni l’abocador, ni el recurs tècnic permanent d’un PP que no ha sabut governar amb previsió i responsabilitat.

Mallorca mereix un Consell fort, valent i al servei del país. Un Consell que no abaixi el cap davant les ordres de partit. Un Consell que entengui que defensar Mallorca no és insolidari, sinó necessari. I aquest és el compromís que assumim des de MÉS per Mallorca: posar límits, dir prou quan cal i defensar Mallorca amb determinació, encara que incomodi, encara que molesti, encara que no agradi als qui han confós governar amb manar sense assumir responsabilitats.