Entre el dret internacional o la llei del més fort, ho tenim clar

El que estam veient aquests dies a Veneçuela i les amenaces sobre Groenlàndia no són fets aïllats, formen part d’un perillós patró: el qüestionament de les regles que, després d’un segle XX tràgic, la Comunitat internacional es va donar per garantir la resolució pacífica de les discrepàncies entre Estats.

Des del PSIB-PSOE ho hem dit clar: l’atac dels Estats Units a Veneçuela suposa botar-se aquest sistema de normes. I és que rebutjar aquesta actuació no significa legitimar un règim que no va arribar al poder a través de les urnes i que Espanya mai no ha reconegut. El problema no és només Veneçuela, el problema de fons és que un Estat poderós pugui decidir que imposa el seu criteri per la força.

La democràcia no es construeix amb bombes ni al servei d’interessos econòmics: només pot avançar a través de la negociació, la cooperació i el respecte a la voluntat dels pobles. Aquesta és la posició que defensa el Govern d’Espanya, que ha apostat sempre per solucions pacífiques i per una transició democràtica liderada pels mateixos veneçolans, sense ingerències externes.

Aquest mateix principi ens obliga a defensar amb fermesa la nostra sobirania com a europeus. Les amenaces sobre Groenlàndia són inacceptables. La Unió Europea de Von der Leyen no pot continuar posant-se de perfil quan es qüestiona la nostra integritat; i encara menys, quan aquest qüestionament prové d’un suposat aliat pertanyent a l’OTAN.

«Riure les gràcies a Trump és un error, perquè només entén el llenguatge de la força», assenyalava tan encertadament Josep Borrell, ex Alt Representant UE. Davant les amenaces sobre Groenlàndia, la Unió Europea no pot ser ambigua ni submisa: hem de parlar amb una sola veu, defensar la sobirania de Dinamarca i deixar clar que cap potència pot decidir el futur d’un territori des del xantatge o la intimidació.

Perquè legitimar avui una intervenció il·legal a Veneçuela o mirar cap a una altra banda amb Groenlàndia té conseqüències directes, no sols aquí a Europa, sinó a la resta del món. És donar arguments a qui, com Rússia, pretén justificar l’agressió a Ucraïna i l’annexió d’un territori per la força.

Encara avui ressonen els aplaudiments del PP de Feijóo i Prohens a Trump, quan creien que la força només s’exerciria lluny de ca nostra. Ara que aquesta lògica apunta cap a territori europeu, potser ja no els fa tanta gràcia.

Defensar el Dret internacional, la democràcia i el multilateralisme no és ingenuïtat: és defensar la nostra pròpia seguretat, autonomia i futur com a ciutadanes i ciutadans lliures de la Unió Europea.