Palma: capital també de la segregació escolar?

La promesa enverinada del Partit Popular de la lliure elecció de centre ha fet una passa molt important després que s’aprovàs el nou decret d’escolarització, amb la zona única escolar a Palma i l’atorgament en el barem del punt «dinàstic», dues mesures que fomentaran la segregació i que tot seguit explicam.

En parlar de zona única ens referim al fet de reduir les tres zones d’escolarització de què disposava Palma a una de sola. Fa anys n’hi havia un total de vuit, per tal d’afavorir la proximitat de les escoles i l’escolarització dels infants al seu entorn més proper.

Els pocs mecanismes de què es disposa avui dia per a pal·liar el model segregador - no oblidem que a Palma es va constituir fa uns anys la Xarxa contra la segregació escolar - quedaran ferits de mort amb el districte únic. Anem per parts davant aquest nou atac a l’escola pública.

El districte o zona única és l’antítesi de la paraula llibertat i del mantra de la «lliure elecció de centre», tan present en el discurs del Partit Popular. En aquest sentit, el nou barem d’escolarització incorpora allò que a l’STEI consideram el punt «dinàstic», que s’obté pel fet de ser fill d’un antic alumne del centre; un fet que perjudica l’alumnat que es matricula per primera vegada. Contra aquest punt el sindicat va presentar un recurs contenciós administratiu.

Si parlam dels efectes del districte únic, tenim exemples a llocs com Madrid. A la Comunitat d’Ayuso, amb zona única des de fa anys, els centres concertats reben només un 6% de l’alumnat amb necessitats especials, davant el 20% que van a l’escola pública. Per tant, és evident que hi ha una distribució molt desigual.

Aquesta «llibertat» que pregona el Partit Popular és també profundament classista i fa més fonda l’escletxa de la desigualtat. Al cap i a la fi, són les famílies amb més recursos econòmics les que aprofiten per matricular els fills en centres concertats i privats lluny del lloc de residència en no haver-hi zones d’escolarització, no fos cosa que s’haguessin de mesclar amb certa casta de companys i companyes de classe. I quan aquí parlam de «classe» no ens referim només al concepte estrictament escolar, sinó a la classe social.

És una paradoxa amb unes dimensions descomunals. Els que defensam que l’escola ha de ser un element integrador i de compensació de les desigualtats socials, ens trobam amb un sistema segregador i augmentador de les diferències. És admissible que l’Administració fomenti aquestes pràctiques en contra de la igualtat d’oportunitats, una escola pública de qualitat i uns centres arrelats a l’entorn? Es pot ser tan irresponsable per servir els interessos d’uns pocs privilegiats?

Parlam també de sostenibilitat i de com afecta la mobilitat de la ciutat? La zona única provoca desplaçaments innecessaris amb el caos i la contaminació en els entorns urbans, ja prou col·lapsats. Per la seva banda, les zones escolars faciliten que els escolars vagin al centre del barri: un espai dins l’entorn més proper i en la comunitat en què viuen, amb la possibilitat de crear vincles amb allò que tenen més avinent… Avui que anam tan sobrats d’individualisme i manca de pertinença a un grup.

A l’STEI tenim el convenciment que les aules han de ser un mirall de la societat - i no la il·lusió classista d’unes poques famílies que s’ho poden permetre -, i han d’ensenyar a viure i conviure en un món divers on tothom tinguin les mateixes oportunitats; i en què els centres garanteixin el dret a l’educació, amb una bona atenció a la diversitat. Tenim els exemples de Sa Pobla, Inca i Manacor on s’ha fet una bona feina.

Palma optarà a ser Capital Europea de la Cultura l’any 2031. Tant de bo no sigui també considerada capital de la segregació escolar.