Els dibuixets dels polítics

Qualsevol dia pot ser el dels innocents pels polítics. Un altre temps, els diaris publicaven fotomuntatges el 28 de desembre. Gabriel Cañellas aparcava el seu tractor davant el Consolat de la Mar. Un gran clot davant el bar Bosch engolia un autobús de l’Empresa Municipal de Transports. L’habilitat de fotògrafs com Joan Llompart, Lorenzo Frau o Bartomeu Ramon substituïa la manca d’ordinadors.

Avui, amb l’ajuda de potents programes informàtics i de la intel·ligència artificial, en cinc minuts es fa un render, que no és altra cosa que dir un dibuixet, però en anglès perquè sembli més important. Amb aquestes tècniques es converteix un infern en el paradís. És el que han fet els socialistes de Palma, presentar el seu esbós de la que seria una Palma paradisíaca si la Via de Cintura anàs soterrada i per damunt creixessin jardins que unissin els barris ciutadans sense el tall de l’autopista urbana.

Com que fer estudis no costa quasi res, el Consell aprovà dijous comanar-ne un sobre aquesta proposta socialista. Només Vox votà en contra. Podem i Més ho feren a favor, entre altres coses perquè ells també havien dut la proposta, acompanyada dels corresponents dibuixets, en els programes electorals.

És impossible estar en contra d’humanitzar la ciutat. Existeixen exemples espectaculars de ciutats que han canviat autopistes per parcs. Només uns exemples que es troben fàcilment a les xarxes: Harbor Drive, a Portland; Madrid Río; Cheonggyecheon, a Seul… El problema és que en aquesta terra mai s’ha cregut en substituir l’asfalt i el formigó per zones arbrades. Basta veure les autopistes dissenyades pels enginyers, en les quals el verd cau on sia i no es cuida. Es pensa en el vial com a solució als problemes de trànsit, que mai es resolen del tot, però no en la integració paisatgística.

Soterrar la via de cintura i convertir la part superior en un parc és una bona idea, però caríssima i amb anys d’obres. Si s’hagués planificat des del principi, era fàcilment executable i sense gaire molèsties addicionals. Aquí no es creu en la qualitat constructiva ni en generar bellesa. Tenim una construcció pública i privada utilitarista, però no estètica. Ja durant el segon mandat de Francesc Antich, amb Jaume Carbonero com a conseller, es presentà un projecte d’ajardaniment d’autopistes. L’única realitat és que es posen més carrils sense sembrar ni un cossiol.

A més, el catàleg de grans projectes mallorquins mai executats ompliria un llibre de mil pàgines. Només uns quants exemples. Ara que s’acaba de presentar la reforma del Moll Vell, amb els seus corresponents dibuixets, recordam el projecte comanat per Jaume Matas a Santiago Calatrava. Mostrava els seus comerços i el seu teatre de l’òpera de segona mà –ja l’havia oferit a Zúric– que s’havia d’obrir com una flor. I aquí cal matisar això de què els dibuixets són barats: els de l’arquitecte valencià costaren un milió dos-cents mil euros de 2006. No oblidam el tren elevat de l’aeroport fins a Palma ni el tramvia amb el mateix trajecte. Tampoc el telecadira fins a Bellver ni el funicular al Puig Major. Catalina Cirer presentà un túnel des de davant la Seu fins al Dic de l’Oest per descongestionar de cotxes el Passeig Marítim. Maria Antònia Munar somnia un museu davall la Mediterrània davant el Parc de la Mar. El parc, per cert, en el projecte original havia de quedar unit a la badia gràcies a un pont davall l’autopista… La llista no s’acaba, sí l’espai, però no sense recordar que Joan Fageda anuncià el soterrament parcial de les avingudes per unir el parc de les Estacions amb la plaça d’Espanya.

Palma, Mallorca, cada un dels pobles, no necessiten dibuixets, sinó polítics i tècnics de pensament ampli. Que apliquin el seny i la mirada llarga als projectes que posen en marxa. Que siguin conscients que en una illa que es dedica al turisme, qualsevol obra no només s’ha de pensar en termes d’utilitat sinó que és tant o més important fer-ho mirant la integració paisatgística i la bellesa.

Suscríbete para seguir leyendo