Per sortir del fang?

El dia 20 de desembre del passat any es va publicar al BOIB la modificació de la presidència del tribunal de la plaça de tècnic/a en Patrimoni Artístic. On abans hi havia una arquitecta ara hi ha una llicenciada en Història de l’Art. L’esmena no ha alterat la composició dels dos vocals titulars que són arquitectes; en el cas dels suplents sobta, si més no, el nomenament d’una tècnica en Geografia.

És difícil pensar que els responsables de dotar i convocar la plaça s’han adonat, al cap i a la fi, del despropòsit comès, despropòsit que denuncià Cristina Ros en les pàgines de l’Ara Balears, i al qual, des d’una altra perspectiva, m’hi vaig referir des de la tribuna del present diari, Diario de Mallorca. I dic que és difícil perquè el tema compta amb un llarg recorregut, on la improvisació no hi ha tingut cabuda.

Entristeix veure com el departament d’una institució (el Consell de Mallorca) desatén alguns dels objectius de la funció publica: l’eficiència i la transparència al servei de la ciutadania i els supleix per interessos espuris.

En efecte, si el servei de patrimoni del Consell de Mallorca precisava un arquitecte, per què no va dotar la plaça sense invalidar la Història de l’Art? La resposta, que desconec o no m’atrevesc a aventurar, és, en qualsevol cas, tèrbola, ja que el «patrimoni artístic» uneix el vessant estètic i l’històric, ambdós presents en els estudis de referència.

Per altra banda, no és gens clar que l’objectiu fos disposar d’un especialista en arquitectura, perquè, en cas de ser així, no calia dissimular-ho darrere l’enunciat de les titulacions exigides per concórrer al lloc de feina en qüestió. Aquestes eren: Llicenciatura/grau en Belles Arts, Història de l’Art, en Arquitectura i en Història. Amb la composició inicial dels avaluadors, la farsa tenia un sol protagonista (l’arquitectura) i quatre figurants (la resta d’especialitats). Uns avaluadors que, endemés, havien de satisfer els requisits de «respectar els principis d’imparcialitat, professionalitat, independència, igualtat (concernent només a dones i homes), objectivitat i transparència», requisits que eren sobrers en fallar els fonaments.

Fins al present, les doctores/ors d’Història de l’Art de la UIB (un dels òrgans consultius segons l’article 96 de la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears) han enllestit els preceptius informes per a la declaració dels béns d’interès cultural en la matèria. Per ventura, han perdut la seva competència?

En resum, el penediment arriba tard i ens recorda el regal dels grecs als troians: un gran cavall ple de guerrers que de nit entraren a la ciutat de Troia i la destruïren. Únicament desconfià de l’obsequi Laocoont, adscrit al servei d’un temple dedicat al déu Apol·lo i amb un tràgic final (tot i que no a causa del vaticini). No l’escoltaren.

Estem acostumades al fet que els càrrecs polítics no es designin conforme a la coneixença del camp que regenten (ben pensant quan ha sigut així, llevat les excepcions, en la majoria ja allunyades, no es pot dir que s’hagin lluït ni gaire ni gens). Ara es veu que aquesta norma s’estendrà als professionals o càrrecs tècnics i la truita es cuinarà sense ous ni farina.