El sistema d’una destinació turística

Un territori perquè pugui tenir la condició d’espai de destinació turística haurà de tenir la capacitat de satisfer els usos i consums singulars diferents de les pràctiques no turístiques dins un espai i satisfer unes necessitats específiques, com la realització d’activitats lúdiques i/o descobrir noves maneres de viure. Josep F. Valls en fa la següent definició: «Definim la destinació turística de país, de regió o d’estat, de ciutat o de lloc com un espai geogràfic determinat, en trets propis de clima, arrels, infraestructures i serveis, i amb certa capacitat administrativa per desenvolupar instruments comuns de planificació, que adquireix centralitat per atreure turistes mitjançant productes perfectament estructurats i adaptats a les satisfaccions cercades, gràcies a la posada en valor i ordenació dels atractius disponibles, dotada d’una marca i que es comercialitza tenint en compte el seu caràcter integral».

Una destinació turística és un sistema que requereix d’una oferta diferenciada i la coordinació entre els agents. Aquesta cooperació resulta indispensable per garantir que el potencial qualitatiu de la destinació permetrà convertir-se en el lloc preferit per els turistes. La preferència dels turistes és la clau de la competitivitat d’una destinació. L’èxit de la gestió de la destinació dependrà de la capacitat dels distints agents per complir els seus respectius rols i per establir, entre tots, el consens sobre el model de desenvolupament turístic. L’escassa o nul·la implicació d’un rol d’aquest agents farà fracassar el model.

Segons Valls els agents en qüestió són:

· Els turistes, que cerquen, de forma activa i participativa, la satisfacció en l’ús del temps lliure.

· El sector econòmic i social turístics. Empresaris, treballadors, proveïdors i de suport; allotjament, alimentació, comerç, transport..., sinergies.

· Les administracions públiques. Serveis de planificació del territori, regulació del sòl, seguretat pública, neteja, assistència sanitària, transport públic, gestió de residus...

· La societat en general. Resta de sectors econòmics, socials, culturals, ambientals, qualitat de vida... Els residents de la destinació són els primers interessats en conèixer i decidir sobre el desenvolupament turístic.

Segons F. Vera els elements o part del sistema turístic són quatre:

· Els turistes com a consumidors que esperen satisfer les seves motivacions i imatges mentals sobre distints recursos. És la demanda turística.

· Els mecanismes públics i privats que promocionen i comercialitzen els productes i fer possible satisfer les motivacions dels turistes

· Els sistemes de transport, connectivitat i mobilitat turística

· La destinació turística o territori que té un prestigi més o menys reconegut en els escenaris de gran competència per atreure els fluxos turístics.

A la destinació, a la vegada, s’hi poden distingir els següents elements bàsics:

· Els recursos d’atracció turística que és la principal motivació de tota la circulació del sistema turística.

· La societat local, que participa i decideix en major o menor grau els impactes econòmics, socials que origina la dinàmica turística en el seu propi territori

· L’oferta central i de serveis que fan possible que els recursos, convertits en productes, puguin ser consumits i comercialitats per a la demanda.

· Les infraestructures i equipaments d’accessibilitat, hidrològics i generals que articulen qualsevol territori i especialment els turístics.

Per tant el turisme no només consisteix en turistes, hotels i operadors, mal gestionat únicament com a factor de producció en base a una economia convencional, com s’ha vengut manejant fins ara i actualment. És un servei que abraça un sistema molt complex estructurat en base al medi amb els recursos quasi naturals i culturals; l’economia ambiental amb la demanda, oferta i mercat global; i la societat amb els turistes relacionats amb la població existent. Un tot lligat al territori amb les repercussions de transformació territorial i social. Són molts els elements factors i agents que s’hi interrelacionen.