Proposta per erradicar el sensellarisme

A Catalunya es treballa en una llei que «evitarà situacions com la de Badalona», on un centenar de persones van ser desallotjades d’un edifici públic en ruïnes per passar les festes nadalenques sota un pont en ple episodi de pluges. La proposició de llei, impulsada per diverses ONG i que tramita el Parlament Català considera l’espai residencial digne com un dret subjectiu exigible a les administracions.

A la nostra comunitat ha passat inadvertida una iniciativa similar per combatre fets com aquest i d’altres més greus, com la mort, el dia de Cap d’Any, d’una persona greument malalta i que dormia al ras a Palma.

Més que mai s’ha de treure del calaix la proposta de tramitació d’aquesta llei per lluitar contra el sensellarisme a les Illes Balears, que es va registrar abans de l’estiu. És més que una decisió política, és el qüestionament necessari d’un sistema que genera exclusió mentre blinda beneficis.

No és estrany que aquesta iniciativa rebés el rebuig dels sectors més conservadors i la indiferència còmplice d’altres, actituds que no tenen res a veure amb suposats límits pressupostaris o competencials. Tenim un monocultiu econòmic que creix descontroladament cada any. El problema té a veure amb la mirada cap als altres, amb qui és benvingut i a qui s’expulsa. Desgraciadament, som víctimes d’un model on no es reparteixen drets, sinó favors; on l’ajuda només arriba quan la pobresa no fa nosa; i on les persones sense sostre deixen de ser ciutadanes per passar a ser tractades com un problema.

Una societat que expulsa és una societat fràgil, ningú és immune a l’exclusió. A les Balears, un de cada quatre ciutadans està en greu risc de pobresa.

La proposta per erradicar el sensellarisme és principalment una aposta per la prevenció i posa de manifest una obvietat, viure al carrer és una conseqüència de múltiples desatencions, no una elecció. I el dret a un espai residencial digne no pot reduir-se a una llitera col·lectiva, sinó que implica intimitat, estabilitat, vincles, records, mascotes si escau i, per damunt de tot, autonomia. En definitiva, tot allò que sosté una vida amb sentit.

A les Balears, el sensellarisme no és una excepció, sinó la conseqüència directa d’un sistema que selecciona qui pot viure amb drets i qui en queda fora. Les dades ho demostren, i la inacció té conseqüències. Els titulars parlen per si sols:

• El 50% de les noves promocions d’habitatges s’ofereixen directament a forans i a partir dels 500.000 euros.

• El 40% de les cases venudes a les Balears les compren estrangers que no hi viuen tot l’any.

• Mentre això passa, l’infrahabitatge creix.

• Les famílies balears són les que més part del sou han de destinar a l’habitatge de tot l’Estat.

No són xifres aïllades, sinó el reflex d’un model enfocat a l’acumulació, no al benestar.

En aquest context, una norma que garanteixi espais residencials dignes, que reconegui les trajectòries vitals de les persones i ofereixi eines per reprendre la vida és molt més que política pública, és un compromís ètic.

Una societat es defineix per com cuida els més vulnerables. La proposta legislativa per fer front al sensellarisme no és el final del camí, però sí el punt de partida per entendre que la dignitat es construeix i es defensa.