Quan el soroll vol tapar el diàleg

El debat públic és imprescindible en una societat democràtica. La discrepància, també. Però la manera com s’expressa diu molt del tipus de societat que volem construir. El que va succeir recentment al mercat nadalenc de sa Feixina hauria de convidar-nos, com a mínim, a una reflexió col·lectiva.

El mercat de sa Feixina és una iniciativa impulsada per diverses patronals, entre elles PIMECO, amb un objectiu clar: donar suport al petit i mitjà comerç, revitalitzar l’espai públic i oferir a la ciutadania un espai de trobada durant les festes. Es tracta d’un projecte treballat des de la legalitat, la col·laboració i la voluntat de convivència amb l’entorn.

Durant un passeig pel recinte es va produir una acció de protesta contra aquesta iniciativa, aprofitant un moment personal per visualitzar el rebuig. No es va tractar d’un atac a una persona concreta, sinó a un projecte col·lectiu, però la forma escollida —amb escenificacions ofensives i simbologia intimidatòria— no va contribuir al diàleg, sinó al soroll i a la confrontació.

Defens sense matisos el dret a la llibertat d’expressió i a la protesta pacífica. Però també crec que no tot s’hi val. Quan la protesta es construeix des del senyalament o la deslegitimació, el debat públic s’empobreix i el respecte es dilueix. I sense respecte, no hi ha convivència possible.

Vull deixar clar que, des del primer moment, s’ha estès la mà als veïns i veïnes. S’han mantingut canals de comunicació oberts, s’han escoltat preocupacions i s’ha treballat perquè l’activitat fos compatible amb la vida del barri. En cap cas ha estat voluntat de les entitats organitzadores generar molèsties, sinó sumar i aportar.

El comerç local forma part del teixit social de Mallorca. Dona vida als barris, seguretat als carrers, crea ocupació i construeix comunitat. Quan defensem iniciatives com el mercat de sa Feixina, defensem una economia arrelada, humana i sostenible.

Mallorca necessita espais de trobada, no de confrontació. Per això faig una crida al diàleg serè, al respecte mutu i a la responsabilitat col·lectiva. Les discrepàncies són legítimes; la manera d’expressar-les és el que marca la diferència entre avançar o retrocedir.