Any nou: pensaments per a una major felicitat

Ha passat Nadal i Sant Esteve. Bon moment per a fer propòsits i desitjos per al pròxim any, ara que comença. Ací la meua contribució.

1. Perdre pes: després de Reis, ve quan la majoria de la ciutadania s’adona que, efectivament, ha augmentat de volum. Tot depèn de la persona, però són legió els que, en qüestió de setmanes, abandonen l’estricte règim iniciat. Que potser reiniciaran pel maig, en l’anomenada «operació biquini».

2. Fer exercici: va amb el primer punt. La compra de roba esportiva de rebaixes és un clàssic del gener. Pot quedar arraconada a l’armari en un parell de rentades.

3. Aprendre o perfeccionar un idioma. També formulat després de les vacances d’estiu. En implicar pagament, sol haver-hi més compromís. Si l’aprenentatge és a distància, el deure sol decaure abans de Setmana Santa.

4. Escriure una novel·la, poemari o dietari. Sol acompanyar aquestes dates. Si tots els probables escriptors haguessin reeixit, seríem una nació de lletraferits de considerables dimensions. La quantitat de dietaris desats a les primeres setmanes ens podria fer dubtar de la nostra qualificació científica de «sapiens».

5. Independitzar-se. El must de la joventut (i no joventut) actual. Els preus immobiliaris no conviden a l’optimisme.

6. Trobar parella estable. Se sorprendrien de la quantitat de solitaris, solitàries i altres herbes que desitgen cada any trobar algú que els acompanyi afectivament la resta de la seva vida. No xerram tan sols de jovenets.

7. Casar-se. Segons dades de l’INE, el 2024 es casaren cinc mil vuit-centes dinou parelles. Res fa pensar que la xifra baixi significativament el 2026. Pensin en l’engranatge que rodeja aquestes unions: la xifra d’afectats per totes les cerimònies en conjunt podria començar a ser respectable.

8. Quedar-se embarassada: moltes dones comencen l’any amb aquest únic desig. Crida a la maternitat que sol ser superior a tot altre requisit. No importa el que costi. Cada any que passa, és una oportunitat perduda. La dada: vuit mil nou-cents cinquanta vuit naixements el 2024. Pares, padrins, concos, equips mèdics, roba infantil, bolquers… En conjunt, un trasbals transversal i milionari.

9. Canviar d’escola/institut els fills. En venir les notes de la primera avaluació, alguns símptomes es confirmen. I ve una decisió: trobar un altre centre acadèmic que estimuli més a l’escolar. Amb l’amenaça de perdre els amics, l’al·ludit sol millorar a la segona qualificació. I, amb una mica de sort i moltes coaccions, passa net el juny. És en aquell moment que, seguint un mandat no escrit, però massa arrelat, la preinscripció al nou centre se sol cancel·lar, com a premi per haver reaccionat. Amb la qual cosa, el desembre següent les notes podrien ser encara pitjors que l’anterior. És un «déjà-vu» que es produeix any rere any. Fenomen molt més habitual del que es pensen.

10. Separar-se. Seguint el mateix institut estadístic, el 2024 es dissolgueren dos mil quatre-cents vuitanta dos matrimonis. Amb una tendència a l’increment del dotze per cent sobre el 2023. Multipliquin per padrins, mares, cosins, missers, mediadors, jutges… L’impacte és, senzillament, sorprenent.

11. Trobar una feina digna. A les Illes de la quasi plena ocupació, són milers els treballadors víctimes de la seva edat - més de 45 anys - que han estat acomiadats de la seva feina i no troben una altra d’iguals característiques.

12. Que se celebri la vista pendent a l’Audiència. No és cap excentricitat. El 2024 va tancar amb cent onze mil causes pendents de resolució a la nostra comunitat. Que hauran incrementat el 2025. Es parla d’endarrerir judicis fins al 2030. Entre afectats directes, els seus familiars, possibles avaladors i creditors, professionals del Dret implicats… Xerram d’un nombre massa gran de persones afectades.

13. Un habitatge (en venda o en lloguer) a preu raonable. La gran obsessió no ja balear, sinó de més de la meitat de la ciutadania espanyola. Per aquesta qüestió, no seria d’estranyar que en poc temps sentíssim xerrar català de manera fluida a Las Alpujarras, La Alcarria o Cangas de Onís. Si no és que ja podem sentir-lo ara.

14. En definitiva, ser millor que l’any anterior. Anhel quasi compartit per tothom, però no massa vegades realitzat.

Bon i venturós any tinguin.

Suscríbete para seguir leyendo