El milió invisible i el joc de passar-se la responsabilitat

A Mallorca, per aquestes dates, som més de Reis que de Pare Noel, però al Consell sembla que s’han demanat un joc de màgia per avançat. Un d’aquells on fas desaparèixer un milió d’euros davant tot el públic i, quan la gent comença a xiular, intentes que torni a aparèixer en còmodes terminis. Tot plegat, un desgavell que no té per on agafar-lo.

Anem als fets. El 2023, el Grup Socialista va deixar la feina feta: un Reglament d’autorització dels centres (RACAI) consensuat i un milió d’euros consignat per a la seva adaptació. Tanmateix, el 2024, el pacte PP-VOX va treure una convocatòria que ha estat un despropòsit: zero centres acreditats i la patronal PIMEM al jutjat davant unes promeses que han quedat en paper banyat.

Arribam al 2025 amb un pacte amb les entitats del sector dotat amb un milió d’euros que no s’ha executat. I aquí comença el truc: als pressupostos de 2026, l’equip de govern es treu de la màniga una partida plurianual on només consignen un milió per als anys 2025 i 2026. L’acord aprovat pel Consell Executiu ho prova: és una retallada en tota regla. Pretenen que el milió no executat el 2025 cobreixi també l’any següent mitjançant una retroactivitat fictícia. En resum, volen pispar 500.000 euros al sector i fer la mateixa feina amb la meitat dels recursos.

Gràcies a la insistència del Grup Socialista i de l’oposició, ara ens diuen que finalment seran 800.000 euros per al 2025 amb caràcter retroactiu, i que de l’any 2026, «ja en parlarem». Una expressió ben nostra que ja sabem què significa: incertesa total i un pressupost que és un embull de mil dimonis.

Aquesta manca de coordinació és absoluta. El president Galmés sembla no tenir el tema entre les seves prioritats, mentre el president de l’IMAS i la consellera de Promoció Econòmica es passen la responsabilitat sense cap convicció. Mentrestant, el conseller d’Hisenda escriu els pressupostos amb tinta invisible: les partides figuren al paper, però mai es tradueixen en ajudes reals. L’etapa 0-3 és, per a aquest equip de govern, una càrrega que es passen de despatx en despatx.

La setmana passada, el Grup Socialista va dur al Ple una moció per posar seny. Ens varen aprovar l’estratègia d’acompanyament, però varen rebutjar fer un diagnòstic. És contradictori: el PP vol «acompanyar» els centres, però es nega a conèixer la seva situació real. No es pot traçar un full de ruta si et negues a saber d’on parteixes; l’estratègia naixerà buida i només servirà per salvar l’expedient davant la galeria.

L’educació 0-3 no s’inspecciona perquè no s’acredita, i no s’acredita perquè no s’ajuda. Però la seguretat dels infants no pot dependre de la providència ni de les fotos de postal de l’equip de govern.

Senyor Galmés, l’etapa educativa de zero a tres anys no és un bé de mercat ni una nosa administrativa, és un dret fonamental i la base del futur de la nostra illa. Deixi els jocs de mans i comenci a exercir la responsabilitat que el càrrec exigeix. A Mallorca no necessitam màgia, necessitam un Govern que cregui en l’educació i que compleixi allò que signa. Ja n’hi ha prou de jugar amb el present i el futur dels nostres infants.