El canvi climàtic, una palanca per a la transformació turística

El turisme és una activitat econòmica especialment sensible a les condicions climàtiques i ambientals. El canvi climàtic introdueix noves dinàmiques que afecten tant l’oferta com la demanda turística, modificant els patrons de mobilitat, els calendaris de visita i les condicions d’operació del sector. És necessari, per tant, impulsar projectes estratègics estructurals que permetin protegir el territori, la població resident i l’activitat turística davant els efectes del canvi climàtic.

Necessitem una xarxa de refugis climàtics. L’increment de la temperatura mitjana, la freqüència més elevada d’onades de calor i l’augment de les nits tropicals o equatorials afecten directament el confort tèrmic dels turistes i de la població resident. A Balears existeixen ja alguns recursos i experiències per començar a desplegar una xarxa de refugis climàtics, però és imprescindible disposar d’una línia de finançament estable, com a mínim a cinc anys vista.

Hem de renaturalitzar i vegetalitzar les zones costaneres. Les destinacions costaneres es troben entre les més exposades als efectes del canvi climàtic. L’augment del nivell de la mar, l’erosió costanera i la intensificació dels temporals marins provoquen la pèrdua de platges, un dels principals atractius turístics de moltes regions... Davant aquest escenari hem de transformar progressivament aquests espais en zones verdes resilients i duradores. El projecte de Cala Millor constitueix un bon exemple i pot funcionar com a laboratori per a altres intervencions similars.

Qui més consumeix aigua, més ha de pagar. La reducció de la precipitació i l’augment de les sequeres generen situacions d’escassetat hídrica que afecten directament l’activitat turística. Les restriccions en l’ús de l’aigua per a piscines, el reg de jardins o les instal·lacions recreatives, representen un repte creixent per a la gestió de les destinacions. Sense el compromís individual no serà possible; per això, és necessari establir un sistema tarifari individualitzat, basat en el criteri que qui consumeix per damunt d’un llindar establert, ha de pagar en proporció.

Preparar els ciutadans. L’augment de la freqüència i la intensitat d’esdeveniments meteorològics extrems incrementa el risc tant per als turistes com per a la població resident. Aquests fenòmens provoquen cancel·lacions, tancaments temporals d’instal·lacions i, en casos extrems, evacuacions. En aquest context, esdevé imprescindible reforçar els plans d’emergència ciutadana, els sistemes d’alerta primerenca i les estratègies de comunicació, especialment nins i majors vulnerables, així com les persones que viuen en el carrer.

Regenerar la Serra de Tramuntana i el Pla de Mallorca. La pèrdua de biodiversitat, els processos d’aridificació, erosió i desertització, juntament amb l’abandonament de les tasques agrícoles tradicionals i el creixement de masses forestals sense gestió, afecten greument territoris on el patrimoni natural i cultural, que és un actiu turístic fonamental. Projectes com Regenera Deià o Turisme sostenible del Pla són iniciatives especialment oportunes, sempre que comptin amb el suport social i econòmic dels actors implicats.

Equilibrar l’estacionalitat. El canvi climàtic està modificant els patrons tradicionals d’estacionalitat turística. L’allargament de la temporada estival i la reducció de la temporada hivernal generen importants desequilibris territorials, socials i econòmics. Aquest procés obliga a replantejar productes turístics, calendaris laborals i estratègies de promoció, però no pot dur-se a terme de manera efectiva sense una reducció progressiva de la pressió humana durant els mesos d’estiu, amb l’objectiu d’assolir progressivament la meitat del volum actual.

El paper clau de la societat civil. Davant aquest escenari, és imprescindible integrar el canvi climàtic en el canvi de model turístic actual, mitjançant estratègies d’adaptació i mitigació que incrementin la resiliència de les destinacions i garanteixin la sostenibilitat del turisme a llarg termini. Tot això no serà viable sense la implicació activa de la societat civil, que ha de ser un actor central en el procés de transformació i ha de propiciar una participació massiva dels ciutadans en el canvi necessari.