Bon Nadal?

Si s’arriba a desembutxacar per una habitació - xerram d’habitació, no de pis - el que s’acaba pagant mensualment, és lògic que els retalls pressupostaris surtin d’alguna banda

Una mujer pasa junto al escaparate de una inmobiliaria de Palma. / Manu Mielniezuk

Jo no sé vostès, però aquest 2025 no passarà a la història mallorquina dels «bons anys». Si xerram a nivell particular, podria haver apreciat una certa recuperació. Però siguem sincers: petits triomfs personals no haurien d’ amagar el mal que cada vegada està assotant a més gent a ca nostra, i no és cap altre que la manca de liquidesa.

Mentre escric aquestes línies, em fan avinent que un dels immobles més desitjats i cèntrics de Ciutat s’ha acabat venent amb un descompte del seixanta-sis per cent respecte al seu inicial Valor de Sortida. Alerta amb les corbes. No parlam d’un discret deu o quinze per cent, comprensible fins un cert punt. O un vint-i.cinc per cert, justificat per segons quines presses. No: això significa que d’un producte únic que se’n demanaven deu milions d’euros ( preu inventat ) se n’han acabat pagant tres milions sis-cents mil euros.Benvinguts a la realitat, o un empresari que veu el que en ve al damunt i s’estima més poc ara que haver d’esperar una dècada més? Potser una mica de les dues coses. A la vegada, i en el mercat de segona mà, es va notant la desacceleració: les operacions ja no es tanquen tan alegrement com abans. El diner costa més de moure’s. Alguna cosa s’està desvetllant al mercat immobiliari. De la mateixa manera que, després de quatre anys de rècords, aquesta ha estat la primera temporada en davallada en quan a arribada de turistes a Balears. Atenció.

A la vegada, un bon reportatge de Fernando Guijarro a aquest diari revelava que, degut a la carestia de la vida, les vendes nadalenques s’han reduït ostensiblement. Lògic: si s’arriba a desembutxacar per una habitació - xerram d’habitació, no de pis - el que s’acaba pagant mensualment, és lògic que els retalls pressupostaris surtin d’alguna banda. I, si aquestes apretades de cinturó passen per moderar o reduir fins al mínim exponent les tradicions d’aquests dies, sia.

Atenció a l’atlas de la misèria: no sé si vostès són amants de mirar amb atenció els costats de les vies on circulen. Poden fer el mateix si són passatgers de Transports de les Illes Balears. De fet, serà aleshores quan, sense la necessitat d’estar pendent del volant, se n’adonaran del creixent nombre de petits poblaments (d’una desena d’unitats cadascun), van apoderant-se dels marges dels nostres vials. És una invasió silenciosa: són sense-sostre, gent amb poc futur i massa passat. Primer, varen fer-se seva la Via de Cintura. Després, els arrabals de Son Sant Joan, així com la zona turística de la Platja de Palma. Ara aquest curiós moviment demogràfic segueix l’autopista d’Inca i les aturades del tren, per anar directe cap el cor de Mallorca i la resta de la Part Forana. Àress externes de les principals zones turístiques calvianeres. En contrast: un món turístic puixant i, en pocs metres, la decadència de l’habitacional. Un altre dia en parlarem.