Per Nadal, parla correctament!

En un institut, el nom del qual m’ha fugit del cap, vaig trobar una proclama penjada que deia el següent: «Per Nadal, parla correctament!», amb el subtítol: «Evita els següents barbarismes». Espero que no només sigui per Nadal, perquè parlar correctament l’hem de fer sempre. Així doncs, tal pasquí encoratjava a evitar una sèrie de barbarismes que es cometen habitualment en aquestes festivitats. A l’esquerra hi havia les errades de sempre i a la dreta els mots correctes: no es diu ‘turró’, sinó ‘torró’; no es diuen ‘barquillos’, sinó ‘neules’; no es diu ‘guirnalda’, sinó ‘garlanda’ i així via. Les còpies foren distribuïdes arreu de tot l’edifici, en llocs convenients i visibles per aquesta finalitat. No crec que l’alumnat es fixi gaire en tot això, simplement, passen de llarg. Almenys, és aquesta la impressió que em fa. Amb tot, no està de més. Per exemple, sabem com s’escriu ‘torró’, però quan es pronuncia, diem ‘turró’, la primera ‘o’ es converteix en àtona i sona u, si més no en alguns indrets de Catalunya i, naturalment, aquí també. Però varen posar, on s’és vist!, com a barbarisme ‘Reis Mags’, pel simple fet que en el català insular es diu ‘Reis d’Orient’. En primer lloc, ‘Reis Mags’ no és cap barbarisme, és tan sols una variant que s’empra en altres zones on es parla el català, fins i tot en aquesta terra de Mallorca, sense cap mena de dubte. No vull parlar del controvertit terme Països Catalans, amb València o no a dins, perquè no voldria que cap persona s’ofengués en usar tal terminologia. Que ningú es pensi que hom vol imposar el català de Barcelona, intoxicat de castellanismes, no és el millor exemple. En segon lloc, a la via pública poques vegades he escoltat ‘Reis d’Orient’ per molt balear que sigui, si no més aviat ‘Reis Mags’ o simplement ‘Reis’. Una vegada vaig tenir una erística amb una persona que afirmava totalment convençuda que a Mallorca es diu ‘pollo’ en lloc de ‘pollastre’, i l’única arma que va esgrimir per a estar tan segura d’això era que en el mercat de l’Olivar, tothom deia ‘pollo’. És la mateixa història del ‘tallat’ o del ‘cortado’, en la qual guanyava el ‘cortado’, perquè els cambrers no entenien què volia dir ‘tallat’. A Catalunya passava quelcom semblant quan tothom deia ‘buzón’ en lloc de ‘bústia’, o ‘barco’ en comptes de ‘vaixell’. En fi, sorprèn que vulguin corregir ‘Reis Mags’ quan se senten expressions com ‘collir el telèfon’ i fer servir formes verbals incorrectes ‘esteim’, ‘esteis’ o el mal ús que es fa dels gerundis, això sí que són veritables barbarismes. No existeix la puresa de la llengua i conviure amb altres cultures i civilitzacions fa que el nostre llenguatge també es modifiqui per a bé o per a mal. És clar, que si soc un ultra de la llengua, caldrà mantenir-la costi el que costi, però xocarà amb una realitat que pren altres camins. L’italià, en especial, està ple d’anglicanismes difícils de manllevar, així com el català de castellanismes i ara també d’anglicanismes. Què és el que passa? Senzillament que la llengua es vulgaritza i perd la seva força o potser es transforma en contacte amb altres cultures. Ara molts mallorquins aprenen alemany per així poder-se entendre amb els veïns, que són, òbviament, alemanys. Els lingüistes l’adverteixen des de fa temps, quan diuen que el bilingüisme comporta la mort de la llengua, s’accentua la més forta i pateix la més dèbil. Si els responsables d’aquest cartell haguessin volgut fer un buidatge per a extreure els fenòmens que fan referència a la seva varietat geogràfica per veure’n les característiques singulars, podríem dir que d’acord, però qualificar ‘Reis Mags’ com a barbarisme és, com a mínim, confondre a l’alumnat si és que han estat capaços de llegir el rètol, car la riquesa lingüística de la nostra llengua va més enllà dels modismes propis de cada zona. Amb això, no vull dir que no s’hagi de fomentar la modalitat pròpia de cada lloc. Com més sapiguem, millor.

Després d’això, només em queda fer un apunt sobre els ‘Reis’ lligat a la tradició cristiana. Més enllà del folklore que els envolta, els ‘Reis’ són tot un símbol de pelegrinatge, són els que inicien un viatge iniciàtic que els portarà a un coneixement més profund de si mateixos, així com la trobada entre dos mons força diferents, Orient i Occident, amb l’habilitat de lligar màgia i bondat; esdevenen, així mateix, metàfora de recerca personal. Cal dir que la literatura alternativa a l’oficial i canònica és rica en matisos. Els Reis Mags d’Orient han estat representats tant en escultures, relleus, gravats i pintures al llarg de la història del cristianisme. Una de les primeres es troba a les catacumbes de Priscil·la, a Roma, que pertanyen al segle II i així en altres pintures paleocristianes. Aquí ja ve fixat el nombre de Mags, tres, segons la tradició llatina, però no ho sabem en precisió, ja que algunes cròniques orientals de segles posteriors, esmenten un nombre major de tres. En el segle VI, apareix en la Basílica de sant Apol·linar el Nou, a Ravenna, un mosaic bizantí on es pot llegir per primer cop els noms dels Reis: Baltasar, Melcior i Gaspar. En el segle VIII o més endavant, en una obra que es va atribuir erròniament a Beda el Venerable, Excerptiones patrum, collectanea et flores, es descriu a Melcior com un vell de cabells blancs i llarga barba blanca, a Gaspar com un jove imberbe i ros i a Baltasar de pell fosca i amb barba negra abundant. Tanmateix, no serà fins al segle XIV que apareixeran talment com els coneixem avui: un rei blanc, un de ros i un de negre. La pintura Adoració dels Reis Mags de Giotto, segle XIV, escenifica en certa manera l’únic relat evangèlic canònic que menciona als Reis, el de Mateu (cf. Mt 2, 9-11), sense detallar els seus noms, ni que fossin tres i encara menys reis, tan sols els qualifica de ‘mags’ procedents d’Orient (cf. Mt 2, 1-2). Potser fa referència als sacerdots de Zoroastre o, en sentit més general, als astrònoms perses, respectats i venerats com a homes savis, segons transcriu en nota al marge de Casiodoro de Reina en la Biblia del Oso, una de les primeres traduccions de la Bíblia en castellà. Si seguim l’antiga llengua persa, cadascú dels noms dels mags tenen un significat. Gaspar significarà ‘el qui porta un tresor’, Melcior ‘el meu rei és llum’ i Baltasar vol dir ‘Bel, protegeix al rei’ o ‘el beneït’. D’altra banda, Marco Polo a Milione (La Descripció del món) recull que els mags partiren de la ciutat de Sava (actualment Saveh) a l’antiga Pèrsia, per a adorar l’infant Jesús i es diu que és aquí on es troben les seves despulles, tot i que es parla de relíquies a la basílica de sant Eustorgio a Milà i a la catedral de Colònia. Marco Polo també recull una llegenda que parla del vilatge de Cala Ataperistan —lloc que hi havia seguidors de Zoroastre i adoradors del Foc—, on tres reis d’aquesta zona anaren a adorar un profeta que havia nascut al país dels jueus i li portaren les conegudes ofrenes d’or, encens i mirra, que contenen un fort significat simbòlic (cf. capítols XXXI-XXXII), del qual ara no m’entretindré a desxifrar, car ja s’ha escrit molt sobre això.