Els abeuradors de cervesa de la Platja de Palma

El resultat actual del turisme que tenim ha esdevingut per una mescla desordenada i superposada de variants i components turístics massius i intensius; per la desaparició, transformació o substitució de característiques i peculiaritats bàsiques que en foren fonament i evolució inicial. No oblidem que foren els recursos quasi naturals que feren crear els productes per poder consumir turisme a Mallorca. Que quan s’ha anat massificant fins a una sobresaturació ha anat destruint turisme. Un creixement excessiu afegit amb productes artificials, encara que presumiblement fossin de qualitat, no ha pogut corregir la qualitat inicial natural perduda, farcint Mallorca de parcs temàtics copiats d’altres indrets.

L’evolució de la Platja de Palma és un clar exemple d’aquest procés de com i per què s’ha convertit en zona turística degradada. Des d’els inicis de la dècada dels anys 90, la Platja de Palma ha sofert un progressiu i accelerat procés de pèrdua de qualitat turística. D’un turisme anterior que oferia unes vacances tranquil·les, d’estada llarga i sobretot amb una fidelitat repetitiva, es va passar a un turisme de trull i renous que va fer fora el d’abans.

A partir dels carrers Miquel Pellissa, Llaüt, Pare Bartomeu Salvà i annexos hi va haver un creixement abusiu, desordenat, aclaparador i descontrolat de xiringuitos i bars. Carrers més coneguts pel sobrenom de la cervesa, del jamón i del codillo que pel seu topònim oficial. Els que ja hi eren ampliaren les seves superfícies tancades i cobertes fins els límits de les voravies. Es va anar proliferant d’una manera il·legal i indiscriminada tot un seguit de paràsits negatius del turisme. Com si tot un seguit de firaires, venedors ambulants, tiqueteros, manteros, trileros, xiringuitos farcits d’abeuradors de cervesa i prostitució de carrer fosc perifèric. Implantats com oferta complementària destructora de turisme.

Als espais lliures públics aparegueren explotacions de negocis privats passant a l’abús i saturació d’activitats sense llicència. A l’emblemàtica plaça de les Meravelles, amb l’excusa d’una oficina d’informació turística es volia començar un grandiós bar que podria esdevenir un gran macro Balneari 6 (Bierstrasse). Fou el seny dels residents i majoria d’hotelers que va aconseguir aturar el fet i fer tornar enrere la promoció de l’Ajuntament. Fou una època de grans infraccions urbanístiques i corrupció. L’únic partit polític que en va fer denúncia púbica fou el d’aleshores PSM, moguda pel regidor Sebastià Serra Busquets. L’associació hotelera de la zona, amb els successius presidents Miquel Vidal i Jordi Cabrer, s’hi manifestà fermament en contra i n’era conscient de la progressiva transformació funcional del metabolisme turístic i de la morfologia urbana.

Era curiós com evolucionava cada any el cicle de la cervesa. A partir del novembre, mentre uns tancaven amb postissades per hivernar, altres augmentaven el volum construït fins a la voravia. Locals i baixos d’edificis es transformaven per canviar a l’activitat cervesera. Habitatges unifamiliars, que ja havien perdut la seva habitabilitat possible per la contaminació del renou i contacte directe amb el trull, s’esbucaven per aixecar-hi grans i sofisticades porxades alienes a la morfologia de l’entorn turístic inicial. Això també es va fer amb hotels obsolets per fer-hi macro recintes de begudes. A partir d’abril despertaven els que romanien hivernats per posar-se a punt, tornar a farcir els carrers de paperines, banderetes i garlandes de llums de berbena. Arribat el maig tornar començar de nou la fira de trull fins l’octubre.

Tot això fou l’embrió d’un camp adobat del sorgiment del turisme d’alcohol, activitats pornogràfiques i violència que ha evolucionat amb l’anomenat turisme kegel cap a l’actualitat. L’any 1996 es filmà la pel·lícula Balneari 6 que va tenir un gran èxit a tota Alemanya i mostrava el tipus de vacances que els protagonistes de la pel·lícula vivien a la Platja de Palma. Des de llavors proliferaren els reportatges i programes a la televisió alemanya entorn els biergardens i la bauxa nocturna, l’alcohol i el sexe.