Opinión | Tribuna
Terra de migrants, per una societat que no deixa ningú enrere
Les persones migren perquè fugen de la guerra, de la fam, de la persecució, del canvi climàtic.
No és una elecció fàcil. És una necessitat

migrantes
Avui, 18 de desembre, commemoram el Dia Internacional del Migrant, una data assenyalada per reflexionar com a societat sobre la realitat de les persones migrades i sobre el nostre compromís col·lectiu amb els drets humans i la dignitat de totes les persones.
Quan pensam en persones migrades, massa sovint ens venen al cap imatges dures: pasteres, fronteres tancades, persones que ho arrisquen tot per arribar a un lloc segur. I sí, tot això és real. Però també és real que aquestes persones són veïnats i veïnades nostres, ciutadans amb somnis, amb drets i amb vida pròpia. No només perquè treballin, estudiïn o paguin impostos, sinó perquè formen part d’aquesta societat.
Les persones migren perquè fugen de la guerra, de la fam, de la persecució, del canvi climàtic. No és una elecció fàcil. És una necessitat. I qualsevol de nosaltres, en una altra circumstància, podria estar al seu lloc. Tots podem ser migrants. I, precisament per això, hem de defensar els seus drets com defensaríem els nostres.
Som refugiat. Som migrant. Som fill de refugiats. I en sent un profund orgull. Orgull de venir d’un poble que resisteix en la dignitat, i un immens agraïment de formar part d’aquesta terra que m’ha acollit i m’ha fet créixer. Els meus pares encara viuen en un camp de refugiats a Algèria, lluitant cada dia amb esperança. Jo vaig tenir la sort de ser acollit per una família mallorquina que em va obrir les portes de casa seva i també les del cor. Gràcies a aquella acollida, vaig poder estudiar, treballar, formar una família, estimar aquesta terra com a casa meva.
I per això aixec la veu, perquè sé què vol dir començar de zero. Perquè sé que cap vida hauria de quedar atrapada darrere un mur o una frontera. Perquè sé com de valuosa és la solidaritat que transforma, la que fa que una persona deixi de ser estrangera per sentir-se part d’un lloc. I aquesta solidaritat, aquí, a les Illes Balears, existeix. I és el que em dona força per defensar, cada dia, una societat més justa i més humana.
A les Illes Balears, sabem el que és migrar. Tots tenim una història familiar de moviment, de recerca d’oportunitats, de construir una vida millor. Aquesta és la història comuna que ens uneix. Per això no podem permetre que el discurs de l’odi arreli. No podem deixar que es criminalitzi qui ve de fora. El que ens fa forts com a societat és la capacitat d’acollir, de conviure, de construir conjuntament.
Aquesta és una terra construïda per moltes mans. Mans que han vengut de fora i han posat el seu esforç per aixecar-la. Persones que han vingut a sumar, a aportar, a construir un futur. I també és una terra amb històries de migracions internes, de famílies vingudes d’Andalusia, de Castella, d’altres illes o d’altres països, que han trobat a Mallorca, Menorca, Ibiza o Formentera una segona oportunitat. Aquesta és la nostra riquesa.
Els i les socialistes tenim clar que els drets humans no es negocien. Que la justícia social és per a tothom. Que una societat més acollidora és també una societat més segura, més cohesionada, més feliç. Per això defensam polítiques valentes d’acollida, de regularització, de convivència real. No volem que ningú visqui a la invisibilitat. No volem que ningú sigui assenyalat pel seu origen. Volem una terra de drets, de respecte i d’igualtat.
Perquè quan defensam els drets de les persones migrants, estam defensant la nostra humanitat compartida. I d’això, la nostra societat n’està plena. Perquè som més els que volem sumar que els que volen dividir. I perquè aquest 18 de desembre, una vegada més, tornam a dir-ho ben clar: ningú pot quedar enrere.
- Condenan a una cadena de televisión por incluir en un reportaje a una niña saludando al Rey en Mallorca
- La borrasca Ingrid llega a Mallorca con nieve en el Puig Major
- El GOB denuncia ante Costas la invasión del dominio público por un restaurante de Portocolom
- Piden cárcel por las quemaduras que sufrió una niña de 4 años al caer a una hoguera en Manacor
- La entidad que gestiona el Liceo Francés de Palma rechaza la oferta de compra de un empresario mallorquín
- La propietaria del SAM está 'hasta las narices': el supermercado alemán de Playa de Palma cerrará este 2026
- Vox Palma propone que el edificio de Gesa se destine a oficinas y alquileres
- El Fenerbahçe se mueve por Muriqi y enviará emisarios a Mallorca
