Mira per on, ara la Mare de Déu nom Joana: Un Servei de patrimoni al Consell de Mallorca sense professionals en patrimoni historicoartístic

I ja que hi som, no ve d’aquí. La darrera idea gloriosa d’alguns membres del Servei de patrimoni del Consell de Mallorca, maquinada fa un quant temps, ha sigut convocar una plaça de «Tècnic-a superior de Patrimoni Artístic», on aquest darrer terme és pràcticament absent en els 93 enunciats del temari (BOIB. n. 119 de 6 de setembre de 2025. Annex II).

Hi ha patrimoni industrial, patrimoni documental i bibliogràfic, patrimoni arqueològic i paleontològic, patrimoni etnològic i patrimoni immaterial, el qual es reitera en 8 ocasions, no debades encara els dura la satisfacció del seu descobriment, reflectit en les nombroses declaracions efectuades, declaracions que, com en la resta de camps, no consten diners i, amb sort, la premsa ho aireja.

Però, no siguem esquiterelles i mirem entre les bardisses; qualque apunt hi trobarem sobre la història de l’art i el patrimoni historicoartístic, que la plaça ha reduït, casualment, a patrimoni artístic. Compareixen els museus –tot i la diversitat tipològica–, els jardins, el col·leccionisme, el patrimoni religiós, l’arquitectura defensiva o els conjunts històrics. Em descuidava de l’arquitectura moderna, restringida a memoritzar el llistat, no gaire extens, del DOCOMO o organització per preservar l’arquitectura del Moviment Modern (Per cert, aquesta organització ha protegit l’edifici de GESA, i ja veurem com s’hi engirgolen les planejades franquícies museístiques). Amb tot, quan anaven pel tema 63 s’han adonat de la denominació de la plaça i han ficat: «El paper de l’historiador de l’art en els projectes interdisciplinaris d’intervenció en el patrimoni cultural». I en el 75 «... L’autenticitat en l’obra d’art... La Carta de Nara», una carta sense cap especificació al respecte.

En resum, el temari tant serveix per a una plaça i per a un altre com per a un vestit fet a mida, i heus aquí, si més no, la composició del tribunal qualificador. De fet, configura un perfil tècnic i legal, enfocat a la gestió, amb la supressió dels coneixements o els sabers. El primer es concreta en innumerables qüestions de normativa o procediment, més pròpies dels cossos generals, i, altrament, susceptibles de modificació. Pel que fa als coneixements, hi ha postulats il·lustratius, talment: «Principals fonts per al coneixement i la investigació del patrimoni històric a Mallorca»; la resposta és senzilla: cap d’elles els assolireu preparant la plaça.

Tot plegat, la relació dels continguts que s’ha proposat planteja un problema bàsic: Cóm demostrarà la persona adjudicatària de la plaça de tècnic-a superior de patrimoni artístic la capacitació per exercir les seves funcions específiques?

Concerneixen parcialment i segons el catàleg de funcions del Consell de Mallorca al següent:

-Redactar informes tècnics sobre béns historicoartístics mobles, immobles i immaterials, per valorar les propostes d’incoacions o d’intervencions de be d’interès cultural i béns catalogats, per valorar-los en les sol·licituds de subvencions i per valorar catàlegs municipals.

-Organitzar i coordinar les activitats de difusió com: publicacions, exposicions, material en format imprès i digital, que organitza la Direcció Insular de Patrimoni Històric. (Aquesta funció i l’anterior sols s’ha contemplat de passada en el temari)

-Emetre informes sobre expedients específics.

Mentrestant, desconeixem si l’anomenat Servei de patrimoni ha emès un informe sobre l’arxiu, en venda, de Josep Costa, l’adquisició del qual és imprescindible i d’interès general.

Mentrestant, s’ha inaugurat, després de 10 anys, la restauració del betlem de La Sang. Mentrestant, Cartoixa continua en l’abandó.

Mentrestant, estem a l’aguait de llicències que permetin construir dins un BIC.

Mentrestant... per què mai passa res, passi el que passi?

PD. Millor serà pensar en coses plaents i recordar, per exemple, el viatge que pel desembre de fa segles Velázquez emprengué a Itàlia i brindem que fer Nadal.