Un genocidi no es pot blanquejar

La visita de l’ambaixadora provisional d’Israel a la presidenta del Govern Balear, ens du fer-nos una pregunta. Es pot blanquejar un genocidi en ple segle XXI on totes les persones hem pogut ser testimonis de la destrucció del poble palestí, ocupat per Israel?

Facem un petit recordatori. La paraula genocidi no existia abans de la II Guerra Mundial, l’advocat Raphael Lemkin va establir aquest concepte i ho va definir com a «un pla coordinat de diferents accions dirigides a la destrucció dels fonaments essencials de la vida dels grups nacionals, ètnics o religiosos, amb l’objectiu de la seva extinció.»

El 9 de desembre de 1948 la Organització de Nacions Unides va aprovar la Convenció per la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi, especificant els actes que ho podien constituir:

• Matar als membres d’un grup.
• Causar danys corporals o mentals greus als membres del grup.
• Imposar mesures destinades a impedir naixements dins els grup.
• Transferir de manera forçada a nins i nines d’un grup a l’altre grup.

L’any 2022 un total de 153 estats havien ratificat la Convenció. Israel la ratificar l’any 1951.

Palestina segueix sent considerada un símil comparable a una comunitat autònoma, malgrat la Resolució 181 de l’Assemblea de la ONU (29.11.1947) que establia la partició del territori i la creació de dos estats. Israel mai ha respectat aquesta obligació.

L’atemptat de Hamas (7 d’octubre de 2023), que va suposar la mort de més de 1200 persones i el segrest de 252, va validar a Israel per emprendre una guerra contra el poble palestí. La venjança, tal com ho va enunciar Netanyahu, no va ser contra els autors de l’atemptat, com sí ho va ser a Espanya amb l’atemptat jihadista de l’11M. En Netanyahu va ordenar una guerra contra la població civil de Gaza, un territori de dimensions inferiors a la Serra de Tramuntana de Mallorca.

La forma com es materialitzà la guerra contra Gaza va ser determinant perquè la senyora Francesca Albanese, relatora especial de la ONU sobre els territoris palestins, determinàs que estàvem en presència d’un genocidi: bombes a habitatges; bombes a hospitals, especialment aquells amb nadons; bombes a escoles, assassinant nins i nines.

Més de 71.000 persones mortes, de les quals dones i menors suposen més del 60%, sense comptar les persones que no pogueren ser recuperades sota edificis enderrocats. Els menors assassinats sobrepassen els 20.000. Cal afegir les persones mortes de fam per la prohibició d’entrada d’ajuda humanitària i d’aigua.

L’objectiu és clar: l’extermini del poble palestí. L’evidència són els nadons, els nins i nines mortes, les dones assassinades. Com diu la Relatora especial: «El gener de 2024 la Cort Internacional de Justícia va advertir del risc de genocidi a Gaza».

No ens deixa de sorprendre la explícita col·laboració de la presidenta del Govern Balear en el blanqueig del genocidi i els bulos sobre la flotilla, quan hi ha constància que l’exèrcit israelià la va abordar i detenir els seus membres en aigües internacionals.