Quan la memòria incomoda

L’Obra Cultural Balear (OCB) ha cancel·lat, sense avís previ ni explicació directa a la conferenciant, una xerrada que havia de pronunciar la doctora en Història Laura Miró Bonnín. La conferència, titulada «L’antisemitisme contemporani a Mallorca i les seves repercussions en la comunitat xueta», havia de celebrar-se a Ca na Vallespina el 3 de desembre. La decisió, atribuïda a pressions externes i a les suposades «queixes d’alguns associats», ha obert un debat que va molt més enllà de la gestió d’un acte cultural. Parlam de pluralitat, de llibertat de recerca i de la capacitat —o incapacitat— d’una societat per afrontar els seus propis fantasmes.

La manera com s’ha produït la cancel·lació és reveladora. La Dra. Miró no va rebre cap trucada ni comunicació institucional; va saber de la retirada a través de xarxes socials i de la difusió que en feia un col·lectiu que celebrava haver-la pressionat. L’OCB justificava la decisió afirmant que «com a entitat democràtica» havia de rectificar si s’havia equivocat. Però la democràcia no consisteix a evitar temes incòmodes, sinó a garantir espais de debat encara que les veus molestin.

Miró és una investigadora rigorosa, doctora per la Universitat de les Illes Balears (UIB), que defensà la seva tesi amb la qualificació de cum laude. El seu treball, La contemporaneïtat xueta. Repercussions del discurs de l’odi antijueu i antisemita, és pioner per la seva projecció internacional i per connectar la història local amb dinàmiques globals de discriminació. Que una investigadora d’aquest nivell sigui silenciada per una entitat que es reivindica com a defensora de la llengua i la cultura és una contradicció que mereix ser analitzada amb fermesa.

Per entendre l’abast de l’error, cal recordar què s’ha silenciat. Els xuetes formen una comunitat amb una història marcada per la persecució i l’estigmatització. Descendents de jueus conversos, varen ser sotmesos al control de la Inquisició i marginats durant segles. L’episodi més tràgic fou el de 1691, quan 37 persones foren jutjades i tres d’elles cremades vives a la plaça Gomila davant unes 30.000 persones. Aquell acte de crueltat pública va consolidar un estigma que ha arribat fins als nostres dies.

Aquest passat no és una relíquia. Encara condiciona cognoms, percepcions socials i oportunitats. Precisament per això, estudiar-lo és imprescindible. Cancel·lar una conferència sobre antisemitisme contemporani no només invisibilitza una recerca necessària: envia un missatge perillós a la societat i especialment als xuetes, que durant segles varen ser condemnats al silenci.

El més preocupant és la naturalesa de les pressions que han conduït a la cancel·lació. Alguns col·lectius acusaven la investigadora de «sionista», sense cap fonament i confonent recerca acadèmica amb debat polític internacional. Convertir l’estudi rigorós de l’odi i la discriminació en un instrument de batalla ideològica és una irresponsabilitat que desinforma i polaritza. I que l’OCB cedeixi a això —i ho faci sense donar la cara— és una fallada greu de lideratge cultural.

La història ens ensenya, i Mallorca ho sap bé, que la censura no sempre comença amb la prohibició de llibres. Sovint comença amb gestos subtils: una conferència cancel·lada, una investigadora silenciada, un tema incòmode apartat. Si avui permetem que es retiri una xerrada per pressions ideològiques, què vindrà demà? La revisió de continguts escolars? La retirada de llibres? Una nova reinterpretació «còmoda» de la història?

Com a sòcia de l’OCB, aquesta decisió no em representa. I com a ciutadana, em preocupa que una entitat indispensable per a la cultura d’aquestes illes renunciï al pensament crític. Les institucions culturals han de demostrar coratge, pluralitat i responsabilitat democràtica, no cedir a la por o a la ignorància.

Els xuetes han viscut massa segles de silenci. No s’hi pot contribuir des d’una entitat que hauria de promoure la memòria i el pensament lliure. Cancel·lar aquesta conferència és una errada greu. Rectificar encara és possible; recuperar la confiança, més difícil.

El debat continua viu.

I no hauríem de permetre que torni a ser silenciat.