Vox humilia Galmés

Dilluns passat el Consell de Mallorca va aprovar els tercers pressupostos de la legislatura, amb els quals s’arribarà a finals de legislatura. Malauradament, el debat públic i els titulars de la premsa destaquen allò que desapareix del pressupost i no les coses que conté.

Cert és que Galmés ho posa fàcil: no ha estat capaç mai d’articular un projecte propi de país per a Mallorca. Tot en ell sembla improvisat, entre un continuisme acomodatici, la renúncia sistemàtica a projectes a on s’exigia gestió i feina (com els finançats pels Next Gen), i la manca de risc per prendre decisions pròpies. És molt més fàcil destinar el romanent al compte de resultat de la concessionària que gestiona els residus que afrontar els reptes pendents en gent gran, infància, persones sense sostre...

Tot plegat perpetua una política de molt baix nivell, sense més projecte que mantenir-se en el govern, que en absolut aporta solucions als reptes que condicionen el present i el futur de la nostra terra: habitatge, mobilitat, serveis públics, sostenibilitat o massificació turística.

Ara bé, tot empitjora quan en l’equació entra Vox. Amb Galmés, a cada bugada perdem llençols. A cada pressupost que presenta es queden més i més coses pel camí, trets fonamentals de la nostra societat que s’esvaeixen per l’exigència de Vox; ordres que el PP executa submisament.

Enguany han eliminat les subvencions a les entitats que fan suport i promouen la llengua catalana a Mallorca, Obra Cultural Balear i Joves per la Llengua, congelen l’aportació al Gremi de Llibreters per a la Setmana del Llibre en català. Desapareixen les referències a qualsevol vestigi de violència de gènere. Retallen les subvencions als ajuntaments per a la lluita contra el canvi climàtic i es retenen les quantitats que històricament el Consell aporta al Fons Mallorquí de Cooperació. Les retallades afecten la dotació, clarament insuficient, per facilitar l’acollida d’infants i joves migrants estrangers no acompanyats, decisió que destil·la un tuf insuportable a racisme institucional. Però Vox imposa i el PP acata. I Galmés accepta ser el copilot de Bestard.

La situació actual és una humiliació en tota regla al president del Consell de Mallorca. En aquests dos anys i mig hem aguantat les ínfules feixistes que han cridat a la defensa del franquisme, el cop d’estat del 36, menyspreu i faltes de respecte. I tot això amb la complicitat de Galmés, que n’és el principal responsable. La història el recordarà per haver estat la bubota de la ultradreta a Mallorca, que li va obrir les portes del consell executiu, i que va obeir l’obscura voluntat de les ments més perverses del país. Alguns ja ho vàrem avisar des del primer moment: els ultres governen perquè Galmés els ha donat la clau de Palau Reial.

Entre la dignitat de governar per la ciutadania o vendre’s l’ànima al diable, Galmés ha preferit ser Faust. El gran problema de recrear la llegenda és que la caiguda als inferns de Galmés, la seva humiliació, no és només personal; arrossega amb ell a tota una institució, el Consell de Mallorca, i a un poble que presencia, atònit, com les línies vermelles reculen a mesura que Galmés es deixa devorar pel foc del feixisme. Quin serà el pròxim sacrifici a l’altar de Vox?