Convé que l’ecotaxa deixi de ser finalista

Fa uns mesos, la Sindicatura de Comptes va assenyalar una execució baixa i poc transparent de ja fa anys (d’abans de l’actual legislatura) dels fons recaptats per l’Impost del Turisme Sostenible (ITS). Fa uns dies, en aquest mateix diari s’informava que enguany el govern només ha sigut capaç de gastar 1 de cada 10 euros de l’ecotaxa.

Una de les característiques d’aquest impost és que és finalista: és a dir, els fons recaptats s’han de destinar a finançar projectes aprovats específicament, projectes que contribueixin al desenvolupament sostenible del territori, com ara la protecció del medi ambient, la recuperació d’espais naturals, el foment del turisme sostenible o la millora d’infraestructures relacionades amb l’impacte turístic. Això el diferencia de la majoria d’impostos, que van a parar al fons general del pressupost públic.

A què es deu aquesta baixa execució dels fons de l’ITS? Tot apunta a una escassa capacitat de gestió i execució per part de les administracions públiques (AAPP). Els fons s’acumulen any rere any sense gastar-se, fins que els projectes aprovats originàriament «caduquen». Aleshores cal redefinir-los. Però si ni així no s’executen, eventualment els diners de l’ITS acabaran al fons comú de diners de les AAPP. Aquesta incapacitat d’execució no és exclusiva de l’ITS: fa uns anys, per exemple, va afectar el conveni de carreteres entre el Consell de Mallorca i l’Administració Central de l’Estat. I més recentment, als fons europeus de recuperació econòmica Next Generation, amb el risc que s’hagin de retornar per no haver-se utilitzat.

Tornem, però, a l’ITS. Davant del panorama descrit què es pot fer amb l’ITS? Hi veig 3 alternatives.

1. Seguir com fins ara, amb notícies recurrents informant de la seva baixa execució. És una mala idea ja que això generarà articles com, per exemple, el de Gabriel Escarrer de fa uns mesos i de gran ressò mediàtic, en el que es suggereix reduir o eliminar l’ecotaxa davant aquesta baixa i mala execució. I això no convé ja que els fons recaptats són necessaris donades les externalitats i costos generats pel turisme, encara més si tenim en compte que l’IVA al que aquest fa front és només d’un 10% davant del general del 21%.

2. Com apunta la mateixa Sindicatura, millorar la capacitat de gestió de l’AETIB, l’agència encarregada de gestionar els fons, o bé traspassar aquesta funció a una altra estructura de la CAIB amb més capacitat tècnica i de control. Estaria bé, però serà difícil millorar de forma significativa ja que, com he dit més amunt, les dificultats de les AAPP en la gestió de fons no és una tema puntual només lligat a l’ITS.

3. Que l’ITS deixi de ser finalista i la seva recaptació s’equipari a la d’altres impostos, per ex. l’IVA o l’IRPF, evitant així les rigideses i la burocràcia administrativa addicional que imposa el disseny lligat al finalisme de l’ITS.

Té sentit limitar l’ús dels fons de l’ITS a projectes específics quan el turisme genera impactes tan transversals sobre tot el territori, la societat i l’economia? A les Balears, el turisme ho impregna gairebé tot: genera activitat econòmica i llocs de feina, però també problemes com la pressió sobre l’habitatge o la saturació de serveis públics, com el cas recentment denunciat de les ambulàncies a Ibiza dedicades a emergències derivades del consum de drogues a les discoteques. Té sentit que, per reforçar aquests serveis, calgui presentar un projecte específic al Fons ITS? Sembla clar que seria més eficient que els fons anessin a l’administració pública sense restriccions addicionals a les habituals, i fossin llavors gestionats amb major flexibilitat i capacitat de resposta que sota el paraigües del finalisme de l’ITS.

Aquest canvi encara tindria més sentit si, com sembla, es vol articular una majoria parlamentària per a incrementar-ne la quantia de l’impost amb l’objectiu de moderar l’excés de demanda turística en temporada alta. Més recaptació amb el mateix model finalista podria col·lapsar el sistema, multiplicant els projectes de dubtosa utilitat que acaben sense executar-se.

Per tot plegat, posar fi al caràcter finalista de l’ITS seria una bona idea. Sense necessitat de fer arqueologia política, és probable que aquest caràcter finalista s’hi introduís per reduir l’oposició del sector en el moment de la seva creació. Però potser ara, amb els anys passats i una oposició a l’ITS aparentment més relaxada fins al punt que ni un govern del PP l’ha suprimit, és hora de fer aquest pas.