El PP vol garantir que el castellà sigui present i viu

Fa pocs dies el conseller d’Educació Antoni Vera, en nom del PP, manifestà la voluntat de «garantir que el castellà estigui efectivament present i viu» dins el sistema educatiu de les Illes Balears i al «mateix nivell» que el català. «Blindar la convivència» d’ambdues llengües i assegurar l’ús equilibrat del català i castellà a l’escola pública.

Necessita el castellà més protecció de la que té? Passen pena de què la parla castellana minvi? De tothom és sabut que el PP ha estat sempre i és més defensor del castellà que protector del català. És un partit d’àmbit nacionalista castellà amb molt de rebuig a tota catalanitat. Si hi afegim l’odi visceral que Vox manifesta a la nostra llengua pròpia, a la manera de la passada dictadura d’en Primo de Rivera i d’un nou falangisme franquista, ja es tracta de persecució, destrucció i eliminació del català i castellanitzar els països no castellans de tot l’Estat. Cosa que el PP aprofita, com a disfressa (tenen por a una bauzanada), volent fer veure que el culpable és Vox que ho exigeix en compliment dels pactes acordats per mantenir les cadires del poder.

La Constitució reconeix la plurinacionalitat de l’Estat, junt amb la contradicció, de manera només jurídica, artificial i no científica, de què Espanya és una nació. És possible una nació de nacions?. Significa això que tenim una llengua pròpia oficial per naturalesa, constitucional i una altra cooficial imposada, injustament obligada, per damunt de totes les altres llengües pròpies naturals, cosa que no passa a altres estats d’Europa. Hem de tenir en compte que la Constitució espanyola no és democràtica, està feta amb motlo castellà amb tots els drets per als països castellans i obligacions per a la resta de nacionalitats. No és gens democràtic que uns gaudeixin de ser ciutadans i uns altres només súbdits, obligats a sentir-se castellans i renunciar a una pròpia identitat i cultura diferents.

En aquesta legislatura, la nostra llengua torna ser atacada, de manera violentament agressiva per un Vox franquista i de manera sibil·lina per un PP castellanitzador. És molt trist haver de ser governats per polítics amb comportament enemic de la nostra identitat en lloc de defensar i protegir la nostra llengua pròpia i natural. Fan el mateix paper dels afrancesats en el regnat de Fernando VII de Castella. En compliment de l’Estatut d’Autonomia i la llei de Normalització Lingüística els polítics governants estan obligats a defensar i protegir el català la qual cosa no compleixen (incompliment no penalitzat). Com a representants públics, estatutàriament, èticament i estètica tenen l’obligació de dirigir-se en català (el saben però no el volen parlar).

Tots els ciutadans que han estat escolaritzats a la nostra comunitat sens dubte han de conèixer obligatòriament el català, inclús també a les poques escoles concertades que han elegit, fomentat pel Govern, l’ensenyament en castellà. El castellà, socialment, tots l’aprenen des de tots els racons i mitjans. És aquí on el Govern hauria de fomentar fer un ús i didàctica perquè el català fos efectiu, amb gramàtica i lingüística correcta, dins la vida quotidiana, cosa que no és així i fa feredat sentir com de malament es parla, contaminat per un castellà que sí està gramaticalment fomentat.

Els residents que han arribat amb escolaritat forana són els que diuen que no l’entenen i fan valer els seus drets de no estar obligats ni d’haver d’integrar-se i tenir el dret de poder dir-te que no t’entenen i nosaltres sí l’obligació a entendre’ls . Però els catalanoparlants tenim el dret de no utilitzar el castellà. Què passaria si el feim valer? La situació actual ja és molt preocupant són molts els que ja diuen que no t’entenen (o no et volen entendre). Fou positiu quan el català era un requisit per a ser funcionari, d’aleshores hi ha metges, infermeres, ... que han après el català i l’utilitzen satisfets i de bon grat, i almanco t’entenen.