Fa 30 anys va néixer el POOT

La majoria de les lleis i decrets sorgits al llarg de la darrera dècada dels 90, de caràcter ambiental, planificació i ordenació del territori, oferta turística i sostenibilitat, tractaven ja de limitar el creixement turístic; qualificar i fer competitiu l’existent; conjugar medi ambient i turisme; preservar el medi ambient; tenir cura del paisatge i dels recursos naturals, patrimonials i culturals. En general, varen tenir molt poca eficiència, la seva teoria no es va aplicar correctament i fins i tot algunes varen tenir més repercussions negatives que positives, quan s’anunciaren amb molta d’antelació a bombo i platerets abans d’entrar en vigor provocant una allau de sol·licituds. Com va ser el decret Cladera que obligava a 60 metres quadrats de parcel·la per a plaça construïda.

Una cosa semblant va passar amb la llei 1/1991 d’espais naturals, ja que passaren 6 anys des que s’anuncià públicament l’inventari de les àrees a protegir fins que va entrar en vigor. La llei 3/1990 de modernització d’allotjament turístics, a més de poc exigent no va ser més que una anècdota. Els pocs hotels que realment es modernitzaren ja ho feien per necessitat de mercat. Molts d’hotels no compliren la llei.

Hi ha hagut lleis que sí es compliren, que contades a gent de fora no ho creurien, les de legalitzar fets il·legals. En fou pioner J. Fageda amb legalitzar les urbanitzacions il·legals. Seguiren C. Delgado, J. Martínez, M. Nadal amb deixar incrementar plantes d’hotels i legalitzar habitacions il·legals. I com que això en el PP ve d’avior, a l’actual legislatura s’ha fet la salvatjada de fer-ho amb les construccions no legalitzables.

En el BOCAIB 79 de 22 de juny de 1995 es va publicar el decret 54/1995 pel qual s’aprovava definitivament el Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística (POOT) de Mallorca. Un estudi inicial amb components tècnics, científics i socials, per intentar resoldre veraçment un problema que es va convertir, mitjançant instruments polítics i les pressions sectorials, en una llei que de poc va servir (un paral·lelisme similar al que s’ha fet a l’actual legislatura).

El POOT per força havia de néixer minso i coix i legislativament molt limitat, ja que per aconseguir els objectius de la memòria justificativa havia d’usar mesures d’ordenació territorial i d’urbanisme (que necessàriament s’han de tenir en compte). La conselleria de Turisme (J. Cladera) tengué l’agressiva oposició de la d’Urbanisme (J. Saiz) i de CAEB.

L’any 1992 havia estat presentat el text als ajuntaments, partits polítics, sectors empresarials i sindicals. Es formà una comissió tècnica de 16 membres per consensuar els punts conflictius que acabà en un acte únic que no agradà al gruix del Govern i fou anul·lada. El conseller de Turisme fou destituït. Amb un nou conseller (J. Flaquer) es va prescindir de l’equip redactor inicial. Un de nou mutilà el treball dels anteriors i quedà molt flaquejat. Quedà com un sistema diofàntic amb més incògnites que equacions, és a dir, indeterminat.

L’inicial, llevat de certes limitacions polítiques per evitar les crispacions dels promotors de la construcció i la manca d’una globalitat del sistema turístic, tècnicament estava ben elaborat i aconseguia la tesi que es proposava. Dividia Mallorca en 35 zones turístiques costaneres amb llindars de creixements perimetrals definits (ara tenim una única àrea metropolitana turística i un turisme a l’engròs); separava a cada zona els edificis hotelers dels residencials; regulava el canvi d’ús hoteler a residencials de manera molt restrictiva; aplicava factors limitadors com l’aigua, la depuració, la superfície necessària de platja usuària (7,5 m2); ... La variable més important i bàsica era la densitat de població (60 habitants per Ha). De les 35 zones ja es partia que 17 no podien oferir l’acollida de superfície de platja-usuari, algunes amb índex molts baixos (1,75, 2,95, 4,41, 2,69, 4,65, 2,97, 2,01...).

El 22 de juny de 1996 acabava el termini per ajustar els planejaments municipals de les zones turístiques. L’octubre de 2001 únicament 6 municipis s’hi havien adaptat: Palma, Calvià, Sóller, Alcúdia, Muro i Artà. El POOT quedà difuminat i morí aviat.