El Pla Nacional de Paisatges Culturals i el Pla de la Façana d’Inca

El dilluns 20 d’octubre, coincidint amb el Dia internacional del Paisatge, que enguany commemora la signatura, ara fa 25 anys, de la Convenció de Florència, es va celebrar una reunió a Madrid per a l’aprovació del text definitiu del renovat Pla Nacional de Paisatges Culturals. Aquest Pla opera en un context en què l’Administració Central ja no té competències directes en patrimoni, urbanisme o medi ambient, però esdevé una eina de coordinació i inspiració. El seu objectiu és facilitar guies i metodologies, orientar inversions i compartir i harmonitzar les accions al territori espanyol, desplegant així, entre tots, una política de paisatges culturals englobada, ara, dins la política de Paisatge Europeu.

El nou Pla, en el que hem estat fent feina, suposa un salt qualitatiu important. Si bé el precedent s’havia centrat en els paisatges culturals extraordinaris i d’alt valor patrimonial, la nova directriu, que entén que a Espanya tots els paisatges han estat transformats per l’home i, per tant, són paisatges culturals, aposta amb fermesa, seguint l’esperit del Conveni Europeu del Paisatge, per la qualitat dels paisatges quotidians, és a dir, el territori que envolta la nostra vida diària. Aquesta aposta és clau per garantir el dret de la ciutadania a gaudir d’un entorn de qualitat.

En el marc d’aquesta reunió, també és habitual fer una revisió de les actuacions que s’estan duent a terme als diferents territoris del país. Com sempre, Andalusia, Catalunya, Galícia i ara fortament València, engrescada en la reconstrucció del seu paisatge d’horta, varen brillar. Malauradament, la realitat de les Illes Balears en aquest àmbit sempre ha estat fluixa, ja que no tenim llei de paisatge i quan s’han engegat polítiques de paisatge, aquestes no han estat continuades. A més, amb el panorama legislatiu recent a les illes, marcat per noves normatives que prioritzen el negoci i la suposada urgència per damunt de la integració i l’harmonia territorial, es fa difícil que els que assistim a aquestes reunions com a assessors externs o de l’administració tinguem gairebé res a explicar. No obstant això, enmig d’aquest context, ha sorgit una petita llum enmig de la foscor que sí que hem pogut compartir: el Pla Especial de la Façana d’Inca.

Aquest Pla, promogut per l’Ajuntament d’Inca i aprovat pel Consell de Mallorca, neix d’un mandat directe del Pla Territorial. Aquest instrument ja havia identificat com una Àrea de Reconversió Territorial la zona situada entre l’antiga carretera d’Inca i l’autopista com a lloc de creixement potencial de la ciutat. Un espai que s’estava colmatant de manera desordenada amb equipaments com l’Hospital, zones industrials i residencials. L’objectiu fixat va ser l’estudi detallat d’aquesta àrea per aconseguir un desenvolupament integrat en el territori i el paisatge.

Gràcies a una gestió municipal sensible al territori, es va encarregar a un equip, especialitzat en paisatge, l’estudi de la zona. Així, el tècnic redactor va decidir aplicar els principis del Conveni Europeu del Paisatge, tal com es pretén potenciar des del pla nacional, pel qual es van identificar unes singulars unitats de paisatge, per definir amb posterioritat quins objectius de qualitat paisatgística es volien assolir.

Tot això es concreta al final en un seguit d’actuacions, com la reforma de l’antiga carretera per convertir-la en un gran bulevard, la millora dels accessos a la ciutat des de l’autopista per les carreteres de Sineu i Llubí amb grans zones enjardinades, la minimització de l’impacte visual i ambiental del futur nou polígon industrial, i l’establiment de noves zones d’equipaments, aparcaments i desenvolupaments residencials que ajudaran a resoldre la problemàtica de l’habitatge, però de manera planificada i integrada, sense la necessitat de consumir el sòl rústic que queda dins l’àmbit i que es preserva com un nou Parc Agrari.

Si finalment s’aconsegueix dur a terme aquest ambiciós Pla, els ciutadans d’Inca podran dir que han assolit el dret fonamental que cerca el Conveni Europeu del Paisatge: el dret a viure en un paisatge de qualitat.