La gran traïció del PP i de Marga Prohens

La memòria democràtica no és un relat del passat: és un deure del present. És el fil que ens connecta amb aquells que varen lluitar per la llibertat i s’hi van deixar la vida. És la veu dels qui no en varen tenir, el nom dels qui varen ser esborrats, la dignitat dels homes i dones que van lluitar per un futur millor. És el reconeixement a les víctimes del franquisme, a les famílies que encara cerquen els seus, a la gent valenta que va resistir la dictadura per construir una societat millor.

Les societats que obliden d’on venen estan condemnades a repetir la seva pitjor història. Per això, recordar no és venjança, és justícia. I defensar la memòria democràtica és, en definitiva, defensar la democràcia mateixa.

Aquesta setmana, el Parlament tornarà a viure un moment trist i vergonyós. El Partit Popular i Vox, de la mà, tornaran a posar en marxa el procés per derogar la Llei de Memòria Democràtica. Entre democràcia i ultres, el PP i Prohens trien els ultres.

Amb aquesta decisió, Marga Prohens reobre ferides que encara sagnen, les de les famílies que continuen cercant el cossos dels seus familiars, enterrats a les cunetes de la història; amb aquesta decisió, Prohens ha traït la seva paraula.

Fa només un any, va acordar amb el PSIB-PSOE per garantir la vigència de la llei, corregir els errors del seu partit i evitar que les votacions amb Vox posassin en risc la llengua, la protecció del territori i la seguretat jurídica. Llavors va parlar de «consens» i de «responsabilitat institucional».

Avui, ha fet exactament el contrari: ha convertit la memòria de les víctimes del franquisme en el peatge polític per mantenir els seus pactes de la vergonya amb Vox. Sí, Prohens ha venut la memòria per poder. Ha intercanviat drets humans per vots. Ha posat preu a la dignitat.

Una humiliació política i moral davant l’extrema dreta que no només l’inhabilita com a presidenta, sinó que la condemna davant la història. Perquè una presidenta que traeix la seva paraula, que juga amb el dolor de les famílies i que deshonra el record dels qui varen donar la vida per la llibertat, no és una presidenta de fiar.

El que està fent el Partit Popular és molt més que derogar una llei. És esborrar una veritat col·lectiva, és blanquejar la història, és convertir la memòria en moneda de canvi per satisfer els qui neguen el franquisme i menystenen les seves víctimes.

Prohens podria haver estat valenta, però ha triat la submissió. Ha preferit callar davant els qui insulten la història, criminalitzen els migrants i neguen la violència masclista. Ha preferit silenciar i blanquejar el que va passar, com va fer l’aparell propagandístic del franquisme, és el projecte polític del PP i Vox. No deixarem que les Roges del Molinar, Aurora Picornell o tants altres noms caiguin en l’oblit. No deixarem que es mercadegi amb la seva memòria.

Les Illes Balears mereixen un govern i una presidenta valents, capaç de mirar la història als ulls i reconèixer el dolor que la va forjar. No un govern que traeixi la paraula donada i posi la memòria com a peatge per satisfer els ultres. Perquè la democràcia no s’aguanta sobre la covardia, sinó sobre la veritat.

Els i les socialistes triarem sempre el bàndol de la memòria, de la justícia i de la dignitat. Podran derogar una llei, però mai podran derogar la memòria d’un poble que sap d’on ve i que sap on vol anar.

Perquè sense memòria no hi ha democràcia, i sense paraula, presidenta Prohens, no hi ha confiança.