Menysprear els empleats públics ha sortit car

L’any 2020, el Govern de les Illes Balears —presidit aleshores per Francina Armengol— va iniciar un camí perillós contra els drets retributius del seu personal. Concretament, va decidir fer un joc de mans per restar de les nostres nòmines els increments que regulaven els Pressuposts generals de l’Estat. Conseqüència: els 60.000 treballadors del Govern balear varen ser els únics de tot l’Estat que no varen tenir aquestes pujades.

L’any 2021 el GOIB va continuar per la mateixa sendera, malgrat que el balanç econòmic de l’any anterior (l’execució pressupostària) era positiu: 64 milions d’euros al calaix.

L’any 2023 ho varen corregir parcialment. Sí que varen aplicar la pujada que preveien els Pressuposts generals de l’Estat als conceptes retributius bàsics; però varen mantenir les retribucions complementàries sense els increments del 2 % i el 0,9 % dels anys anteriors. Només l’STEI va alçar la veu contra aquesta rectificació a mitges.

I només l’STEI va guanyar una sentència històrica del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears que qualifica de «fraudulenta» i «contrària a dret» l’actuació de l’Administració.

Conseqüència d’això, més de cinc anys després de l’inici d’aquestes retallades, aquest mes de setembre el GOIB ha hagut de refer nòmines i nòmines de 60.000 persones. Això ha derivat en milions de pàgines que —gràcies a la tecnologia— no ha fet falta imprimir.

I això només ha estat la devolució del 65 % del que ens deuen. Encara faltaran milions de pàgines més per al 35 % restant. Menysprear els empleats públics ha sortit car.

Mentre els empleats públics eren víctimes d’aquesta actuació fraudulenta i contrària a dret, el Govern de Marga Prohens pujava el sou dels càrrecs polítics en un 7,5 % als pressuposts de 2024; i no prenia cap mesura per a revertir les nostres retallades.

Dues reflexions sobre tot plegat.

Primera: ha estat molt dur lluitar contra el Govern d’aquesta terra perquè els seus empleats tenguem —com a mínim— els mateixos increments que els empleats públics de la resta de l’Estat. La cosa hauria d’anar al contrari: el cost de la vida a les Illes Balears és molt superior al de la Península; aleshores, el que s’hauria d’acordar aquí són millores respecte del que regula el Govern espanyol.

Segona: la lluita col·lectiva val la pena. Estam molt satisfets d’haver guanyat aquesta demanda i d’haver aconseguit que 60.000 persones recuperin part dels seus drets retributius. Més encara, si tenim en compte que aquesta sentència va ser la clau que va obrir la porta de la negociació col·lectiva que ens ha duit a negociar i aprovar un complement d’insularitat propi de les Illes Balears (amb atenció especial a Menorca i les Pitiüses), que començarà a créixer a partir del gener de l’any que ve.

Sentim l’orgull de ser el sindicat propi de les Illes Balears i de defensar arreu els drets de la classe treballadora del nostre país.