No tothom podrà començar el curs

Avui comença el curs escolar per a milers d’infants i joves de les Illes Balears, després de les vacances d’estiu. Una nova represa que ve marcada per qüestions com el tercer any d’implantació de la LOMLOE o el segon d’aplicació del poc recolzat Pla pilot segregador, ara també a les aules de secundària.

Si hom llegeix les opinions de les persones enteses, coincideixen en els beneficis de la tornada a les aules i a les rutines després del descans estival; que consideren molt més que un simple «reinici». En un article publicat el passat cinc de setembre a l’Ara, l’expert en neuroeducació David Bueno explica que el retrobament amb companys, rutines i llibres és «un moment clau per al desenvolupament mental emocional i social»; és un tornar a començar cognitiu i emocional que alimenta el cervell i reforça la identitat.

Supòs que tots recordam el primer dia de tornada a l’escola, després d’uns mesos d’estiu que, sobretot quan érem més petits, se’ns feien eterns. L’emoció de retrobar-nos amb els amics, la il·lusió per estrenar llibres i materials nous de trinca amb aquella olor màgic, l’angoixa de veure quins serien els nostres mestres durant aquell curs que tot just començava...

En l’article abans esmentat, Bueno exposa que, el primer dia de classe, el cervell rep un esclat d’estímuls enriquidors que «afavoreixen no només l’aprenentatge acadèmic, sinó també l’atenció, la memòria de treball i la flexibilitat cognitiva, eines essencials tant per a l’estudi com per al creixement personal».

El cas és que enguany molts infants i joves no podran començar el curs escolar, i això fa que tampoc a les Illes es puguin reprendre les classes amb normalitat, per la situació que es viu a Gaza. Les dades fan feredat: des de fa dos anys, 18.500 nins i nines han estat assassinats a Gaza, 28 cada dia. 18.500 infants que no començaran el curs 2025-2026, a més dels que han patit la pèrdua dels pares i mares.

Segons el Manifest per Gaza de Save The Children i altres entitats, «l’impacte mental del que hi passa no es pot descriure, els infants parlen d’una desesperança total pel que fa al futur»; i no hi ha res pitjor per a un nin que no tenir somnis i il·lusions que desvetllin la seva imaginació. Mentrestant, a Occident encara cercam paraules que estiguin a l’altura d’aquest infern, perquè ja no en queden que puguin descriure tant de dolor.

Es pot iniciar l’activitat lectiva com si res quan tota la comunitat educativa sap el que passa amb la infància i la població palestina a Gaza? La qüestió és que ens trobam amb un genocidi sistemàtic amb la fam i la destrucció massiva de tota la població, d’una manera especial la infància.

Aquests dies s’ha duit a terme per part de la Confederació d’STEs, de la qual forma part l’STEI, la iniciativa ‘Pasamos lista’. És una concentració en què es llegeixen els noms dels nins i nines assassinats a Gaza, davant la injustícia cruel de la seva absència i el silenci dels Governs.

Des de l’STEI, consideram que no podem restar indiferents davant aquest desastre moral i humanitari i que l’escola ha de defensar els drets humans i, alhora, sensibilitzar la comunitat educativa de la necessitat d’actuar davant el genocidi; també contra la insensibilitat i rebuig cap als infants que cada cop més arriben a les nostres costes.

Els desafiaments que té el sistema educatiu a les Illes són importants, com la reducció de les ràtios, la dignificació de la tasca docent, la millora de les infraestructures i una atenció inclusiva real. Però no podem oblidar que a molts infants a Gaza se’ls nega un dret tan bàsic com poder imaginar un futur millor per a ells i les seves famílies.