«Marejar la perdiu»

L’expressió «marejar la perdiu» té el seu origen en la caça d’aquesta au, que té un vol curt i es cansa ràpidament. Els caçadors aprofiten aquesta característica perseguint-les repetidament fins a esgotar-les, facilitant així la seva captura. Aquest procés de fer-les volar una vegada i una altra per cansar-les és el que es coneix com «marejar la perdiu», segons em diu el meu amic ChatGPT.

Marejar la perdiu és el que està fent el Govern amb el Pacte per a la Sostenibilitat. La presidenta Prohens ha volgut fer un debat públic sobre què ens passa i sobre el que hem de fer, malgrat que aquest debat s’ha repetit altres vegades i en diversos governs, existint una ampla documentació al respecte. Finalment, s’ha vist com a una tàctica d’allargar el temps per prendre decisions complicades sobre problemes crònics del nostre model turístic.

En aquest sentit, és interessant fullejar les conclusions de les Jornades sobre ordenació del territori de l’any 2001, organitzades pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears ara fa 24 anys. En aquells moments governava Francesc Antich i l’ecotaxa creava moltes expectatives. Aquell mes de novembre el Col·legi d’Arquitectes va convocar, de la mà del seu president, Antoni Ramis, a polítics, tècnics i professionals, per debatre sobre com havia de ser el Pla territorial de Mallorca, quins problemes teníem i quina illa volíem.

Hi varen participar persones molt rellevants de l’època, algunes d’elles lamentablement ja no hi són. La majoria varen fer una reflexió: malgrat l’important que era el turisme per Mallorca, el rumb que dúiem era equivocat i hi existia un greu risc si continuàvem creixent d’aquesta manera. Les seves paraules ens mostren que, malauradament, les coses no han canviat gaire després de 24 anys.

«Nosaltres a partir de 1930 no hem tengut cura de les nostres coses i ens hem trobat que, aquesta allau immensa, aquesta calabruixada immensa del turisme, ha rebentat les nostres estructures.» (Baltasar Porcel, escriptor)

«A la segona meitat del segle XX, l’Illa ha suportat una transformació física superior a la que va patir al llarg dels 4000 anys anteriors; s’ha arribat a un estat de deteriorament del qual no ens podem sentir orgullosos i, a la vegada, estam entrant dins un futur carregat de variables contradictòries i de difícil solució». (Carlos Garcia Delgado, arquitecte)

«El motiu més important per a la preocupació, és que recuperar el territori perdut, és molt difícil». (Camilo José Cela, antropòleg)

«La meva reflexió passa per la preocupació davant la possibilitat que aquestes agressions al paisatge, l’ús i l’abús del territori, la massificació, acabin per fer poc atractives les nostres Illes de cara al turisme.» (Vicenç Rotger, empresari)

«Si nosaltres no decidim que volem ser, nosaltres col·lectivament, els polítics, els professionals, els tècnics, la societat, els empresaris, si no decidim el paper que volem jugar, segur que aquesta mà invisible que és el mercat, decidirà per nosaltres. I ens tocarà fer de pàries, de segona divisió. Baixar de divisió.» (Borja Carreras, arquitecte)

«Tenim una societat que encara està aferrada en allò que li va bé, no vol una diagnosi, però si li donam, també pot-ser que encara hi hagi una reacció.» (Feliciano Fuster, enginyer)

«Jo tenc confiança en les Illes. No estam tan malament. Econòmicament estam molt bé. Territorialment, tampoc no hi ha tant d’espai ocupat. I així com l’home és capaç de destruir, també és capaç de reconstruir» ( Lluís Alemany, arquitecte)

Aquesta és una mostra del que ja es tenia clar fa més de 20 anys. Malgrat aquestes i altres reflexions estratègiques que s’han fet després, el govern de la Sra. Prohens ha fet una crida a tots els actors econòmics i socials, per «començar de zero» amb una metodologia «innovadora», per dissenyar un canvi de model turístic i econòmic de les Illes. Malauradament, el resultat ha estat també el de sempre: la constatació del fet que no és possible un canvi planificat del model turístic actual i que, per tant, continuarem en mans de «l’invisible mercat», que, per pura lògica, empitjorarà més les coses.