La nit dels porcs

Ampolles de vi, bosses de plàstic, tassons de paper. Vidres que retingueren ginebra o rom, llaunes de cervesa, cola i llimonada, llosques de cigarrets. Cera d’espelmes, mocadors de paper usats. Tot multiplicat per deu, per cent o, a vegades, per mil. En el Caló des Moró la Nit de Sant Joan, com denunciava el gran Àngel Aguiló. I, el mateix vespre, també a s’Arenal, a Can Pere Antoni i a moltes altres platges mallorquines. Li diuen nit màgica, però tal vegada seria més apropiat anomenar-la vetllada dels porcs.

I quantes nits o dies de Sant Joan se celebren al llarg de l’any? Vint, quaranta o cent? Perquè la brutícia que converteix en un femer l’antic paradís que lloà Gertrude Stein no només compareix en el trànsit del 23 al 24 de juny. Sense fems no hi ha festa, sembla el lema de moda entre els que celebren Cap d’Any, el patró, la patrona, els solsticis d’hivern i estiu, els equinoccis, Sant Antoni, Sant Pere, Sant Agustí… Sovint és suficient que sigui un divendres o un dissabte qualsevol perquè flueixi l’alcohol i voli la pols blanca. I a qui importa? D’entrada alguns apel·laran a la llibertat de cervesa proclamada per Díaz Ayuso, fins que arriba el moment en el qual no hi ha festa si no es destrossa o s’embruta l’espai públic.

Indignación por la basura que deja la Nit de Sant Joan en el Caló des Moro: "No puede ser real"

Aquesta és la resposta més òbvia, però aquest junta lletres fa temps que dona voltes a un problema aparentment irresoluble. Tal vegada neuròlegs, psicòlegs o psiquiatres tenguin la resposta. No es pot descartar la necessitat de consultar a físics, químics o bruixots per desxifrar l’enigma.

De moment, i amb la voluntat de fer del periodisme una eina útil, he començat els estudis previs. He emprat una balança i materials disponibles a qualsevol casa. Una botella de cava de 75 centilitres pesa 1.553 grams; una de vi amb la mateixa quantitat de líquid, 1.355; una de litre i mig d’aigua 1.494; una llauna de cervesa, 355; curiosament, una de cola que per Nadal es publicita amb un Pare Noel de color vermell, sols 342 grams. Ben segur que té més bombolles.

No he provat el pes en buit perquè la ingesta de l’alcohol m’hagués inhabilitat físicament i intel·lectualment per escriure aquest article. Malgrat aquesta mancança en la investigació, cal deduir que un cop consumit el líquid alcohòlic, cada un dels envasos pesa molt menys que quan estava ple.

I aquí el gran dilema. Per què un individu que ha pogut traslladar una bossa amb una botella de cava, una de vi i una d’aigua –és un exemple– que pesa quatre quilos i quatre-cents dos grams, és incapaç de fer el camí a la inversa, quan la càrrega s’ha reduït, com a molt, a un deu per cent de la inicial? Pareixerà una bajanada, però fa anys que hi don voltes. No tenc resposta a aquest misteri. De fet, desconec si aquesta conducta obeeix a un defecte de fàbrica, si es deu a un contagi de ramat sense immunització posterior o és una perversió individual. Esper que els científics es posin a treballar en aquest assumpte que podria salvar la humanitat del merder que s’estén per ciutats, mars i muntanyes.

Una altra constatació personal. Serveis Ferroviaris de Mallorca, que gestiona José Ramón Orta, agranà fa unes setmanes l’aparcament de l’estació Alaró–Consell. Feia anys que s’hi amuntegaven residus. Dos dies després, individus tan espantats per la netedat com els Gremlins per l’aigua, començaren a tirar les restes de la seva botellada per tal de sobreviure en el seu element natural de brutícia. Si els científics trobassin vacunes per aquestes bajanades donarien una gran passa per a la humanitat.