ITS: de la il·lusió a la decepció?

Si hi ha hagut aquesta setmana una notícia especialment comentada als passadissos econòmics de l’arxipèlag, no ha estada cap sobre l’actualitat política. Sinó a l’informe remés per la Sindicatura de Comptes al Parlament sobre la gestió de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) durant el sexenni 2017-2023. Gabriel Le Senne Presedo queda lluny. Com Aina Calvo i Sastre i el seu nomenament com a nova Secretària d’Estat de Seguretat. Les preocupacions són unes altres.

No han estat pocs qui han llegit o manat fer resums executius de la demolidora descripció que fa el síndic Joan Rosselló i Villalonga - persona encantadora, per altra banda - sobre la teòrica coordinació i intendència de l’ITS per part del Govern de les Illes Balears des que es va reprendre la taxa fins a la fi de la passada legislatura. Pel qui no en tingui coneixement: dels 480 milions d’euros adjudicats des de l’any 2017, tan sols se n’han executat 59. La resta, en execució o anul·lats per manca de previsió. De fet, Sindicatura avisa de l’excessiva permissivitat en segons quins plaços, més que propassats i inexplicablement prorrogats. Sobre les anul·lacions (no poques), deixa entreveure que la provisionalitat i poca professionalitat en la redacció de les propostes varen ser acompanyades - ja se sap, les presses i l’absència de consultors pot ser un mal còctel - per deficiències greus. Com la de l’inexistent control auditor per part de l’administradora dels fons de l’ITS. Xerram de l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears, AETIB, depenent de la Conselleria de Turisme. De fet, la mateixa supervisora avisa dels problemes tècnics haguts durant la confecció del dictamen presentat. Amb la qual cosa li denega la condició auditora. Sindicatura és clara: deixant de banda el parèntesi de la COVID - on els diners del turisme varen ser un autèntic bàlsam per a la ciutadania balear en el seu conjunt - la utilització de l’antiga ecotaxa sembla haver tingut unes finalitats qüestionables. Sense citar-los, el veredicte assenyala els responsables de la situació: els càrrecs polítics. Que, pel que sembla, atorgaren els diners de l’ITS a projectes institucionals - presentats per les pròpies Conselleries de Govern i Consells - i no veritablement locals o ciutadans. L’hemeroteca de l’AETIB és reveladora. De provar-se la comunicació de Sindicatura - res fa pensar que sigui esbiaixada - la decepció del contribuent pot ser gran. La confiança en una certa classe política, danyada. Ben informat devia estar Gabriel Escarrer i Jaume quan parlava d’«eco-farsa». Sorprenent (o no) que els diversos responsables polítics durant la passada legislatura dels fons de l’ITS - més d’un, de diverses institucions i gèneres - aspirin a tornar-se a presentar a una elecció: serà interessant saber si les revelacions fetes per l’equip de la Sindicatura de Comptes acaben tenint una derivada judicial. Tan sols el temps ho dirà.

Suscríbete para seguir leyendo