Quan el poder renuncia als valors

El pacte entre el Partit Popular i Vox per aprovar els pressupostos a les Illes Balears marca una inflexió política i moral. Més enllà de les xifres i les partides econòmiques, aquest acord institucionalitza una visió del món que qüestiona drets que crèiem consolidats: la protecció de la llengua pròpia, el compromís ambiental i, sobretot, la dignitat humana.

El PP ha decidit abandonar tota ambigüitat. Ha optat per caminar de bracet amb una força política que fa bandera del rebuig, de l’homogeneïtzació cultural i de la por a la diferència. No és una decisió tècnica ni circumstancial: és una tria de fons. Una aposta que té conseqüències molt concretes i doloroses.

Una de les més greus afecta la població migrant, i en particular els joves tutelats. L’acord preveu retirar el suport institucional a aquests joves quan arriben a la majoria d’edat. Es tracta d’una mesura que no respon a cap urgència pressupostària —les Balears disposaran enguany del pressupost més alt de la seva història— sinó a una lògica purament ideològica. La de qui vol construir un relat en què la persona nouvinguda és problema, amenaça, desordre.

És una estratègia antiga. Substituir la complexitat per la culpa, els debats socials per sospites sobre els qui venen de fora. Oblidem així que molts d’aquests joves cerquen el mateix que cercaven els nostres padrins quan partiren a l’Argentina, a Cuba, a França: una vida digna. Només això.

Mentrestant, la presidenta Prohens mostra cada dimarts al Parlament una creu ben visible. I és perfectament lícit que ho faci. Però és inevitable recordar les paraules del Papa Francesc quan defensava la responsabilitat moral d’acollir, protegir i integrar les persones migrants. Fer exactament el contrari, en nom de cap equilibri pressupostari, desmenteix qualsevol apel·lació als valors cristians.

Aquesta no és només una qüestió d’esquerres o dretes. És una qüestió de principis bàsics. Quan es governa des del rebuig i no des de l’empatia; quan es fa política contra els febles, alguna cosa fonamental es trenca. Com a comunitat, com a societat, tenim el dret i el deure de dir que no.