L’oferta formativa de la UIB: un gran incentiu per a les universitats privades

L’any 2019, el Consell Econòmic i Social (CES), aleshores liderat pel professor Carles Manera, va concloure el que potser sigui l’exercici de prospectiva més rigorós que s’ha realitzat a Balears sobre els aspectes socials, econòmics i mediambientals de la nostra comunitat. El present i el futur de l’educació superior fou un dels àmbits contemplats.

Sobre els estudis universitaris es proposaren set mesures una de les quals plantejava incrementar l’oferta formativa de la UIB, molt especialment la de postgrau. Aquesta proposició es fonamentà, entre altres coses, en la constatació que tot i les característiques territorials de Balears, la nostra era aleshores una de les comunitats amb l’oferta formativa d’ensenyament superior més baixa de tot Espanya. La proposta del CES va caure en sac foradat i d’aleshores ençà en lloc d’avançar s’ha retrocedit; tan és així que la oferta formativa de la UIB en grau i postgrau és, segons les darreres dades comparatives de què es disposa i que corresponen al curs 2022-2023, la més magra de totes les comunitats. I en programes formatius de doctorat, encara que estiguem un poc millor, també som cuers. Las dades són tan cridaneres que en el darrer estudi sobre les universitats des d’una perspectiva autonòmica es destaca l’escassa oferta formativa del sistema universitari de Balears com un dels seus trets més remarcables. Aquest estudi, elaborat per la Fundación CYD, emfatitza que la nostra és la segona comunitat amb menor augment de titulacions en el període comprès entre el curs 2017-18 i el 2022 i 2023. Durant aquesta etapa, l’increment a Balears fou del 2% mentre que la mitjana de l’Estat arribà a l’11,9%.

Per centrar millor l’escenari, donem un cop d’ull a les dades aportades pel Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades sobre l’evolució dels estudis de grau, postgrau i doctorat durant el període assenyalat. Pel que fa als graus (el que abans eren les llicenciatures), Balears ha passat de ser en el curs 2017-2018 la segona comunitat on s’impartiren menys estudis d’aquest nivell (es van oferir 35 graus) a situar-se, en el 2022-23, a la darrera posició, amb 36 programes formatius. I això amb un agreujant remarcable: la diferència en el número de graus en relació a la comunitat que ens acompanya a la cua (Cantàbria) és considerable; són 46, gairebé un 22% més que els de Balears!

L’evolució dels estudis de màster ha estat molt semblant. S’ha passat de compartir amb Castilla-La Mancha la darrera posició (35 titulacions) a ostentar-la en solitari, ara amb una oferta de 37 programes de màster. La segona comunitat per la cua és Extremadura amb 45: un 17,7 % més que Balears.

Les dades globals sobre les titulacions de doctorat impartides són un poc més favorables. En el curs 2017-2018 foren quatre les comunitats que n’impartiren menys que Balears (24) i tres en el 2022-23.

L’oferta formativa de la UIB és molt reduïda. Cosa que no es pot justificar, com de vegades s’ha fet, argumentant que 1,23 milions de persones no constitueixen una massa crítica suficient per incrementar-la. Aquest raonament es rebat fàcilment relacionant el número d’habitants i l’oferta formativa universitària de Cantàbria, Extremadura, Astúries, Navarra o La Rioja, totes elles amb menys habitants i més estudis. No, no crec que vagi per aquí l’explicació: potser millor apuntar a la falta de voluntat política, suport social i visió estratègica de la pròpia institució universitària. Però aquest és un altre tema que ara no tractaré.

L’escassa oferta formativa de la UIB –que és el que volia posar al descobert en aquest escrit– és una de les diverses formes d’adobar el terreny per al creixement de les universitats privades a Balears. Sospit que els patrocinadors d’aquestes iniciatives voldrien que la UIB es mantingués centrada bàsicament en la recerca, àmbit molt més onerós, mentre ells s’encarregarien d’omplir el buit de la formació. És el gran parany en què sembla que hem caigut.