Marga Prohens i la vergonya del mercadeig amb la memòria democràtica i els drets humans

En democràcia, hi ha línies vermelles que no es poden traspassar. Una d’elles, potser la més sagrada, és el respecte a la memòria democràtica. No és només una qüestió institucional: és una qüestió de justícia, de decència i d’humanitat. És un deure moral amb les víctimes de la dictadura franquista, amb les seves famílies i amb la societat que vol construir un futur des de la veritat i la reparació. Però Marga Prohens ha decidit trepitjar aquesta línia vermella amb una irresponsabilitat que fa feredat.

Ha decidit utilitzar els drets de les víctimes com a moneda de canvi per mantenir-se al poder. I això, en una democràcia madura, és inacceptable. Ha passat d’arribar a acords amb el PSIB-PSOE per garantir la vigència de la Llei de Memòria Democràtica —també per assegurar seguretat jurídica en l’àmbit urbanístic— a obrir la porta, de manera pública i explícita, a derogar-la si això li assegura els vots de Vox per aprovar els pressupostos. Literalment: intercanviar memòria per poder. Memòria per cadira. Drets humans per vots. Una humiliació política davant l’extrema dreta que no és només un error tàctic, sinó un acte de traïció institucional i de menyspreu profund a la dignitat democràtica.

No és un gir de guió. És una rendició. Un lliurament total a les exigències d’aquells que neguen el patiment de milers de víctimes i insulten la història democràtica d’aquest país. És la constatació que el PP de Prohens ha renunciat a qualsevol vestigi de dignitat institucional i ha decidit posar-se al servei de l’agenda reaccionària. I això no és nou: també ho veiem quan retallen en llengua, quan criminalitzen l’educació pública, quan fan passes enrere en igualtat, convivència i cohesió social. Cada pas de Prohens és un pas enrere en drets. Cada cessió a Vox és una ferida a la democràcia.

La memòria democràtica no es negocia. No es regateja. No es subhasta. És una pedra angular del nostre sistema democràtic. Un pilar que fonamenta la convivència i l’esperança col·lectiva. Sense memòria no hi ha justícia. Sense memòria, no hi ha futur. Qualsevol pas enrere en aquest àmbit és una agressió directa a la dignitat col·lectiva del poble de les Illes Balears.

El PSIB-PSOE no ho permetrà. Continuarem defensant el dret de les víctimes a la veritat, la justícia i la reparació. Continuarem exigint que el Govern de les Illes Balears mantengui viva la Llei de Memòria Democràtica. I ho farem al Parlament, als ajuntaments i al carrer, amb les entitats memorialistes, amb la societat civil i amb totes aquelles persones que entenen que aquesta no és una batalla política, sinó una causa de país, de dignitat i de drets humans.

Davant el silenci còmplice del PP i l’ofensiva de l’extrema dreta, nosaltres no retrocedirem. No callarem. Perquè hi ha lluites que defineixen qui som. I aquesta, sens dubte, n’és una. Perquè la memòria és justícia. I la justícia, democràcia.