Un turista, un amic; vint milions, un problema

‘Un turista, un amic’. Encara que ho afirma amb convicció un dels lemes històrics de la promoció turística mallorquina, seria millor deixar-ho en un potser. I deu turistes? Arribarien a ser uns coneguts, però només si repeteixen sovint en el mateix hotel, cosa habitual en el passat. Fins a deu milions de turistes, tal vegada alguns més, són clients, amb la condició que es reparteixin al llarg de l’any. Tota clientela, amb independència del nombre, es mereix el màxim respecte, un servei acurat i la simpatia dels amfitrions. I vint milions? Vint milions són un problema per a un territori reduït com Mallorca o les Illes Balears.

Una advertència. El problema no el creen els visitants, que paguen els seus paquets, contracten el seu hotel o habitatge i, se suposa, ingressen religiosament l’ecotaxa. Els culpables som nosaltres i els dirigents que hem escollit, que han optat per un creixement desfermat de l’oferta i han afavorit el desenvolupament fonamentat en l’ocupació sense ordre ni concert del territori. Una política que propicià, ja fa mig segle, la creació del terme balearització per a definir un desgavell urbanístic.

Cada vegada que s’aixequen veus contra els excessos turístics, algú pensa a recuperar l’antic lema. Ho ha fet aquesta setmana el Foment del Turisme de Mallorca, que presideix Eduardo Gamero. Ha adreçat cartes a mitjans de comunicació nacionals i internacionals on es diu: «Els turistes són benvinguts i un turista és un amic». El novembre 2024, Calvià publicà un vídeo promocional amb la mateixa frase per lluitar contra la suposada turismofòbia. El 2018, Pedro Iriondo, empresari de Viatges Kontiki i president durant anys de l’Associació d’Agències de Viatges de les Balears, reclamava: «Hay que recuperar la filosofía de un turista, un amigo». Devers el 2010, Ina Martínez, directora general de Turisme amb Celestí Alomar, ja em deia, davant algunes crítiques dels Verds integrats en el Govern de Francesc Antich, que esperava no haver de recuperar mai els cartells amb les quatre paraules. A El País de 23 d’agost de 2008 llegim «Un turista, un amigo es el eslogan de la campaña que se lanzará en pocos días desde el ministerio de Turismo». Aquest El País no és el de Madrid, sinó un diari homònim de l’Uruguai.

Aquestes pinzellades volen demostrar que només amb lemes no anam enlloc. El turisme n’ha generat alguns d’èxit. El 1983 triomfà ‘Spain. Everything under the sun’, que acompanyava el logo creat a partir de dues obres de Joan Miró. ‘Luna de miel en Mallorca’ és fruit d’un concurs convocat el 1949 pel Foment del Turisme, que guanyà l’artista Simón Muñoz Lemaur. Fou tant l’èxit, que es traduí a nombrosos idiomes i una campanya pensada per Espanya s’estengué arreu d’Europa. ‘Spain is different’ nasqué a mitjans dels anys seixanta, quan Manuel Fraga era ministre d’Informació i Turisme. Volia servir com a promoció exterior, però internament s’utilitzà per a parodiar el règim franquista.

Els que pinten ‘touristes, go home’ a les parets de Palma, del País Basc, de Catalunya, de Venècia o París, equivoquen l’objectiu. Són, a més, injustos. Igual que els manifestants que surten al carrer contra els visitants. Qualsevol crit, pancarta o pintada s’ha d’adreçar contra els governants i especuladors sense escrúpols que han propiciat la saturació. Els que creuen que amb el lema ‘un turista, un amic’ es contraresta la saturació, pequen d’ingenus. Les consignes no solucionen els problemes de fons que s’arrosseguen des de fa dècades. Només es fa amb planificació acurada de governs clarividents i impermeables a pressions inconfessables. Just el que a les Balears no es va aplicar en el passat, no es posa en pràctica en el present ni s’albira pel futur.