Gràcies, Pere

Hi ha moments en què totes paraules queden curtes, en què malgrat l’amplitud del diccionari és gairebé impossible trobar un mot que no estigui despullat d’un sentit real; aquests moments solen coincidir amb les manifestacions genuïnes de la vida, des del seu principi al seu final. La mort del company, amic i referent Pere Sampol n’és un exemple.

Amigos y compañeros de Pere Sampol: “Su aportación es fundamental para entender la historia contemporánea de Mallorca y de Balears”

No cal que vos en faci una biografia per deixar palès què ha significat en Pere per al país; de fet, ho ha significat gairebé tot. La seva és una vida de compromís. Des de l’OCB i el PSAN a la clandestinitat a MÉS per Mallorca, passant per dècades de feina al PSI i sobretot al PSM. Des de regidor al seu Montuïri natal a vicepresident del Consell de Mallorca i del Govern de les Illes Balears; a tot això cal sumar-hi legislatures de lluita contra la dreta corrupta i espanyolista com a diputat -un dels millors oradors que ha donat aquesta terra, amb un rigor tan contundent com irònic era el seu sentit de l’humor-. I fins i tot quan ens havia demanat descansar de la política institucional, va tornar-hi per a ser la primera veu del mallorquinisme modern a Madrid.

Con Pere Sampol llegó la izquierda

Vaig fer 18 anys el 2003, just al final d’aquell primer Pacte de Progrés, el de quatre illes, un país, cap frontera. No fa gaire li contava a en Pere què havien significat ells per a la meva generació: ens varen mostrar i demostrar que a la nostra terra podíem somiar un futur diferent al caciquisme depredador i provincià a què ens havien havien volgut sotmetre.

L’anhel de llibertat i la igualtat li corria per les venes; no de bades era net d’en Joan Mas i Verd, el batle pagès de Montuïri assassinat pels feixistes el 1936. De fet, i tornant al primer Pacte, no només va significar l’alternança ideològica, sinó una revolució social: els fills dels mil vegades desheretats i derrotats varen fer-se amb un poder que els senyors de sempre i els nou rics es creien seu. No els ho perdonaren.

“És que és es colmo!”: el momento viral e indignado de Pere Sampol con el caso Rasputín

I tanmateix ells tenien clar què volien. Havien donat solidesa al sobiranisme que ens ha arribat, un nacionalisme d’alliberament que és indestriable de la lluita per la justícia social, la protecció del territori i el compromís amb la democràcia. Una lluita que és tan nacional com universal i s’entén des de Mallorca als Grans Llacs.

El país no seria el mateix sense en Pere. I sense molts altres, que ell sabia que les lluites que valen la pena sempre es conjuguen en plural. Però tampoc sense en Pere. I seria pitjor del que és, molt pitjor.

Per tot això i per molt més, et donam les gràcies, Pere. I sobretot et garantim que seguirem amb la lluita; un poc més orfes, sense tu, però com tu ens ensenyares: aprenent de cada caiguda, aixecant-nos i tornant a caminar, sempre més enllà.