No, la UIB no és una de les universitats espanyoles pitjor valorades

Fa poc els mitjans es feren ressò de la publicació d’una relació de «Las Peores Universidades valoradas de España» (sic) on hi apareixia la Universitat de les Illes Balears (UIB). Els titulars foren demolidors per al prestigi de la UIB: «La UIB, entre las universidades públicas peor valoradas por los estudiantes españoles». Per comprovar si la noticia era una enganyifa calia analitzar l’informe de l’estudi on apareixia aquest llistat. Examinar quines eren les més ben considerades -també es presentava una relació de «Las Mejores Universidades valorades de España»(sic)- ja feia sospitosos la fiabilitat dels llistats: la majoria eren privades, sempre diligents en el màrqueting.

Les sospites es transmuten en evidències quan s’analitza la metodologia emprada per a l’elaboració dels dos repertoris. La mostra emprada no és representativa, no es pot consultar l’instrument emprat per recollir les dades ni es diu res sobre el seu tractament... El fet és que, tot i aquestes mancances, s’arriba a la conclusió, en el cas de la UIB, que el pitjor són l’accés i el transport, les aules, les activitats extraescolars, l’orientació i l’estructura dels exàmens. Ben igual que si per determinar els pitjors hospitals es basessin en l’opinió dels pacients sobre el transport, la cafeteria i el servei d’animació (no de reanimació). No es pot extraure d’aquests llistats cap conclusió fiable sobre el posicionament, qualitat o prestigi de cap universitat. Per un motiu clar i llampant: les tècniques emprades per a l’obtenció de les dades és un nyap considerable.

Per conèixer com es valora una universitat espanyola cal recórrer a estudis transparents i elaborats amb metodologies adequades que aportin dades pertinents i fiables. N’hi ha dos que són imprescindibles: l’U-Ranking i el Ranking CYD. Aquests treballs mostren fortaleses i debilitats de les universitats, i de cap d’ells es pot concloure que hi hagi fonaments per considerar la UIB una de les universitats espanyoles pitjor valorades.

A l’U-Ranking s’avaluen, a partir d’uns vint indicadors, els resultats de la docència, la investigació i la innovació de les universitats espanyoles. A la darrera edició (la del 2024), les universitats s’ordenen en onze grups i la UIB es situa en el cinquè amb una puntuació global i en recerca notòriament superior a la mitjana del conjunt d’universitats espanyoles. Però la qualificació és inferior en els aspectes relacionats amb l’ensenyament i aprenentatge: el percentatge d’estudiants de postgrau i el d’alumnes que fan mobilitat internacional així com la taxa de permanència són els indicadors amb pitjors resultats.

El Ranking CYD permet analitzar i comparar la situació de les universitats espanyoles segons dimensions com ara la recerca i transferència, l’ensenyament i aprenentatge, l’orientació internacional i la contribució al desenvolupament regional. A la darrera edició publicada -corresponent al 2024- hi ha l’anàlisi de 81 universitats. El retrat que ofereix de la UIB (no permet la simplificació d’una classificació general per defugir, precisament, de titulars fàcilment distorsionadors) és semblant al de l’U-Ranking: alt rendiment en la majoria dels indicadors de recerca (publicacions per professor i publicacions altament citades); rendiment intermedi en internacionalització (a partir dels indicadors titulacions de màster impartides en un idioma estranger i professorat estranger); rendiment reduït en docència-aprenentatge (taxa de graduació i d’èxit en grau, taxa de graduació màster).

La dimensió dels aspectes relacionats amb la docència i l’aprenentatge és el més dèbil de la UIB, segons els dos estudis referenciats. Això també es reflecteix en altres treballs internacionals com per exemple la darrera edició del World University Ranking. Aquest estudi analitza 59 universitats espanyoles, remarcant la qualitat de la recerca de la UIB (amb puntuació superior a universitats com la de Salamanca, Sevilla, etc.) i carències en l’àmbit de l’ensenyament i l’aprenentatge.

L’autor d’aquests comentari té l’edat i l’experiència en gestió acadèmica suficient per conèixer i reconèixer les debilitats de la UIB. En l’àmbit de la recerca la nostra institució està satisfactòriament posicionada però en el de l’ensenyament i l’aprenentatge presenta algunes deficiències manifestes: comença per una oferta formativa de grau i postgrau limitada (Balears és la Comunitat on s’imparteixen menys graus i màsters) i discreta la de doctorats, segueix amb unes taxes d’abandonament excessives i acaba amb un escàs aprofitament de les possibilitats de les metodologies d’ensenyament i aprenentatge online. Un dels reptes dels gestors actuals és com encarar aquests punts dèbils sense retreure recursos i esforços dedicats a la promoció de la recerca.

Sí, som ben conscient de les debilitats de la UIB. Però també tenc l’absoluta certesa, basada en l’evidència, que la nostra no és una de les universitats espanyoles pitjor valorades, més aviat al contrari. Per adonar-se’n basta revisar treballs seriosos i rigorosos i no fent cas a pseudoestudis.