No és una broma. És una vergonya

El passat 1 d’abril, des de la tribuna del Parlament de les Illes Balears, un diputat de Vox va celebrar el «dia de la victòria», en referència al final de la Guerra Civil espanyola, el 1939, i a l’inici de quaranta anys de dictadura franquista. Aquell dia no és cap victòria. És el record viu d’un país derrotat, d’un poble silenciat, d’un exili massiu, de milers de represaliats, afusellats, empresonats o condemnats a la por i a l’oblit.

Fer apologia del feixisme des d’una institució democràtica és gravíssim. Que el president del Parlament ho qualifiqui de «broma» és directament una indignitat institucional. I és sobretot una vergonya. Una falta de respecte a totes les persones que van lluitar i patir per defensar la democràcia. Una humiliació per a les víctimes del franquisme. Un insult a la memòria col·lectiva i una demostració de menyspreu profund als valors de convivència que sostenen les nostres institucions. També és una ofensa cap a aquells que, amb generositat i sentit d’Estat, van fer possible la Transició i la construcció del sistema democràtic que avui tenim. Quina poca altura de mires. Quin ridícul democràtic.

La situació és greu, però no és casual. Vivim un moment d’involució democràtica, on l’extrema dreta no només parla alt i clar, sinó que cada vegada té més altaveus, més impunitat i, sobretot, més complicitats. Perquè el més preocupant és que el Partit Popular, la dreta que es volia moderada, ni tan sols marca una línia vermella amb l’extrema dreta, com sí que ha fet la dreta alemanya. A les Illes Balears i arreu de l’Estat, el PP ha decidit normalitzar Vox, donar-los espais de poder i utilitzar-los com a socis de govern. Amb aquest pacte, no només blanquegen el seu discurs, sinó que en són corresponsables.

Per això és més urgent que mai defensar la memòria democràtica amb majúscules. La que reconeix les víctimes del franquisme, la que condemna la dictadura i la seva repressió, la que posa la veritat per davant de la impunitat. Qui no pot estar d’acord a recordar les persones que van donar la seva vida o la seva llibertat per defensar les llibertats de tothom?

La Llei de Memòria Democràtica, que la dreta i l’extrema dreta volen fer desaparèixer, és una eina essencial per dignificar les víctimes i per evitar que els errors del passat es tornin a repetir. Aquesta llei no és una mirada enrere, és una eina de futur. Una eina per educar en valors, per protegir la democràcia i per garantir que la veritat no sigui esborrada per discursos revisionistes o d’odi. I ara veim com volen utilitzar-la com a moneda de canvi per pactes de poder. És inacceptable.

I davant aquesta ofensiva de negació i d’odi, no callarem. No ens faran retrocedir. La memòria democràtica no és negociable. És essencial per construir una societat lliure, justa i plural. I la defensarem amb fermesa, cada dia, des de les institucions i des del carrer.