El llit de Catalina Cladera

Avui se clebra el congrés insular dels socialistes de Mallorca. Aquesta és, d’entrada, una bona notícia per al Consell i per als mallorquins. Pot representar —donem un vot de confiança a la nova secretària general, la senyora Fernández— el final d’una oposició basada en la guerra bruta i la destrucció personal.

Si el missatge s’ha entès, els socialistes abandonaran el fang per fer una oposició digna i útil. Mallorca ja ha patit prou el llegat de la senyora Cladera: com a presidenta, no va estar a l’altura; com a portaveu, ha arrossegat el seu grup cap a l’insult i la judicialització, deixant la bandera de caps de l’oposició a mans de Més.

Amb aquest escenari, no sorprèn que dins el seu propi partit li hagin ‘fet el llit’. En política, això vol dir que la sortida s’està cuinant des de dins, sovint per aquells que un considera dels seus. La caiguda de Cladera és el reflex d’una deriva política que ni tan sols els seus han volgut sostenir.

Noms com Llorenç Galmés o Marcial Rodríguez en saben bé el preu: han estat víctimes de campanyes de desprestigi, mancades de propostes i plenes de moralina. A mans de Cladera, el ple s’ha convertit massa sovint en un escenari de desqualificacions i no de debat seriós. I això els ha passat factura.

Confii, tot i no conèixer-la, que la senyora Fernández sabrà reconduir aquesta actitud. Malgrat un inici poc prometedor, la seva responsabilitat és enorme. Mallorca necessita una oposició ferma, però constructiva. I potser, amb ella, podrem veure l’estranya excepció d’una socialista capaç de mirar pel bé comú.

No es tracta de moderar el discurs o rebaixar la crítica, sinó de recuperar el respecte institucional i la credibilitat perduda. L’oposició no pot ser una trinxera permanent, sinó un contrapès útil que fiscalitzi amb rigor, proposi amb ambició i contribueixi a millorar la vida dels ciutadans. Aquesta és la veritable altura política que esperam al Consell de Mallorca i que mereixen els mallorquins.

Els temps han canviat i la ciutadania exigeix responsabilitat, maduresa i capacitat de pacte. Qui no entengui això, quedarà arraconat per la història. I si el socialisme mallorquí vol tornar a ser una alternativa real de govern, farà bé en començar per fer examen de consciència i dotar de contingut la seva tasca d’oposició.