Marga Prohens: ni llibertat, ni drets per a les persones dependents

Amb Marga Prohens, la paraula llibertat s’ha convertit en un eslògan buit. I els drets que, amb tant d’esforç i consens social, havíem consolidat, avui són promeses trencades. El seu Govern ha dinamitat un dels pilars més importants de la nostra convivència: el dret a ser cuidat amb dignitat, visquis on visquis, tinguis el que tinguis.

Prohens va arribar al Consolat prometent un canvi. Però gairebé dos anys després, la realitat que viuen milers de famílies és la d’un retrocés devastador. El sistema de dependència a les Illes Balears està col·lapsat com mai. Les llistes d’espera no deixen de créixer, els tràmits es bloquegen i les famílies es desesperen. El que abans era un dret garantit, avui torna a ser un privilegi per a qui pot pagar serveis privats.

No és fruit de l’atzar ni d’una mala planificació: és el resultat d’un full de ruta ideològic: el PP de sempre, protegint els de sempre, però deixant enrere la ciutadania.

Segons dades del Govern, 6 de cada 10 persones són valorades fora de termini. I el temps d’espera per accedir a una prestació o servei continua augmentant. Mentrestant, centres de dia ja construïts, equipats i a punt d’obrir (Cala d’Or, Badia Gran, Porreres, Santa Ponça) continuen tancats. Són equipaments impulsats pel govern progressista de Francina Armengol, que avui romanen buits per pura deixadesa i incapacitat de gestió del PP.

Aquest Govern no ha posat en marxa ni un sol nou servei. Cap residència nova. Cap centre de dia. Cap recurs nou d’atenció domiciliària. Res. Mentrestant, les llistes d’espera es desborden i les famílies es queden soles, col·lapsades, esgotades.

Prohens parla molt de llibertat. Però quan una persona dependent ha d'esperar mesos per una valoració, o quan una família ha de carregar tota sola amb les cures per manca de suport públic, no són lliures

El contrast és revelador. Mentre nosaltres ampliàvem places públiques, reforçàvem l’atenció domiciliària i la teleassistència, creàvem nous centres i augmentàvem pressupostos i equips professionals, el Govern actual ha paralitzat, abandonat i retallat per la porta de darrere. No és una qüestió tècnica: és una qüestió de model i de manca de projecte.

Perquè si alguna cosa ha demostrat el govern de Prohens, és que ha fet de la seva incapacitat de gestió l’única forma de governar. Un govern sense rumb, sense idees, sense visió ni per a la gent ni per al futur d’aquesta terra.

I tot això, mentre el PP decideix regalar 200 milions d’euros en beneficis fiscals a les rendes més altes. Amb aquests recursos s’haurien pogut crear, per exemple, 2.000 places públiques noves o contractar 5.000 professionals per reforçar l’atenció a la dependència. Però no. Han triat beneficiar la minoria que més té, a costa del benestar de la majoria.

I les conseqüències tenen nom i rostre. Famílies com la de n’Antonio, que espera una valoració urgent després d’un ictus a Ibiza. O com na Maria a Mallorca, que fa més d’un any que espera el servei d’atenció a domicili i teleassistència. Gent gran, persones amb discapacitat, cuidadors i cuidadores que ja no poden més. Persones que han construït el seu projecte de vida als seus pobles, als seus barris, i que avui se senten desemparades.

Prohens parla molt de llibertat. Però quan una persona dependent ha d’esperar mesos per una valoració, o quan una família ha de carregar tota sola amb les cures per manca de suport públic, no són lliures. Quan un Govern deixa de garantir drets per protegir privilegis, això no és llibertat, és injustícia.

A totes les famílies que sostenen les cures amb les seves mans i als que esperen mentre el seu Govern els gira la cara: vosaltres sí sou la nostra prioritat. Mereixeu un sistema públic fort, que us acompanyi i us doni respostes.

Per això, els i les socialistes triam lluitar. Triam garantir drets, no privilegis; triam dignitat, no abandonament; triam posar les persones al centre, triam cuidar.

I seguirem lluitant, amb coratge i convicció, fins que ningú més hagi d’esperar sol, ni envellir invisible, ni sentir-se oblidat. n