Qüestió de principis

La frase marxista «aquests són els meus principis, si no li agraden en tenc uns altres» és la sublimació del que ha succeït durant mil·lennis. Enric IV de França es convertí al catolicisme a canvi de ser acceptat com a monarca pel conjunt del país i posar fi a les guerres entre els protestants i els fidels al Papa romà. «París bé val una missa», diuen que confessà a un amic. Si avui el pagament per trair les conviccions a canvi de mantenir-se en el poder fos assistir a un acte religiós, les esglésies serien planes de fidels, preferentment polítics. Encara més, es veurien obligats a assistir a missa diària i comunió.       

Pedro Sánchez, sense anar més lluny, tendria obligació de binar després de fer-se capellà o frare predicador. Quins temps aquells en els quals l’amnistia era impossible per anar en contra de la Constitució. O quan proclamava amb la solemnitat de qui sembla absolutament convençut que quan un Govern no pot aprovar els pressupostos, tanca el Parlament i convoca eleccions. Només li manca solemnitzar que armar-se més que Pancho Villa és política social. Ànima bessona de Felipe González, qui transità de l’ «OTAN, no» al «d’entrada, no», fins a esdevenir ferm aliat en guerres properes i llunyanes.

Sumar encara no ha anat a missa, però per si de cas ha demanat confessió en qüestions d’armar-se, seguretat li diuen ara. És la contradicció d’estar dins el Govern i voler fer oposició. Podem –què és Podem?– també va a missa, però a l’església ortodoxa russa i acompanyant Vladímir Putin baix pal·li.

Escoltar aquesta setmana a Carlos Mazón llegir un discurs per explicar l’acord pressupostari amb Vox fa passar vergonya aliena. Per tal de seguir com a president de la Comunitat Valenciana, explicava directament el missatge de la ultradreta. Semblava un titella mogut des de darrere per Santiago Abascal pels seus posicionaments sobre immigració, llengua o política verda. Si arriba el dia en el qual Núñez Feijoo el vol decapitar per la seva negligència en la catàstrofe, es trobarà que ja no milita en el PP i s’ha passat al partit verd pistatxo.

Esper expectant el discurs de Marga Prohens si arriba a un acord pressupostari amb els tres o quatre partits que constitueixen Vox a les Balears. De moment, els ultradretans d’aquí ja li han fet a saber que li demanaran que llegeixi el mateix discurs que el seu homòleg valencià.

Si Enric IV va pagar una missa a canvi del poder, Junts sembla cada cop més allunyat de les seves arrels democratacristianes i ha passat de la sagristia a algunes trinxeres ultradretanes. De moment, ja comparteixen el missatge sobre la immigració.

La bestiesa més gran pel que fa a canvis d’opinió s’ha viscut aquesta setmana en el Congrés. Tot estava preparat per aprovar la creació de l’Agència Estatal de Salut Pública. Hi havia un consens ampli. Era una eina per lluitar contra futures pandèmies. Però en el darrer moment PP, Vox i Junts canviaren el seu vot. Els primers perquè estaven emprenyats. Els segons perquè diuen que serà un ‘xiringuito’, cal reconèixer que d’això en saben molt. Els tercers perquè no poden donar suport a res que tengui a veure amb Espanya o una entitat d’àmbit estatal.

Astèrix i Obèlix dirien «estan boixos aquests romans» (espanyols, en aquest cas). Encara que els personatges creats per Goscinny i Uderzo tenen autoritat intel·lectual més que provada, aquest article ha de semblar seriós i acabarà amb Publi Virgili i les seves Èglogues: «Per què no et dediques, millor, almenys a alguna cosa que sia útil, a teixir amb vímets i jonc flexible». Això demanam als nostres polítics, que siguin útils.