Masclisme i odi: amb el 8M no basta

El passat 8 de març vaig participar en una de les manifestacions feministes a Palma. Va ser un dia de reivindicació i de trobada, una jornada per fer sentir les nostres veus en una lluita que, a dia d’avui, continua sent imprescindible. Però en tornar al meu cotxe, vaig viure un episodi que em va indignar.

Mentre caminava pels carrers de ciutat, em vaig creuar amb un home d’uns cinquanta anys, ben vestit, amb un aspecte modern, tant per la roba com pel pentinat. No cridava l’atenció per res en particular, però tampoc semblava algú ancorat en el passat. Parlava pel mòbil amb veu alta, i les seves paraules em van glaçar: «Horroroso, no he podido pasar con el coche porque había una manifestación de gordas, feas y bolleras». Em vaig quedar paralitzada. Jo, als meus seixanta anys, amb un cos allunyat dels cànons imposats i casada amb una dona, vaig haver d’escoltar, en ple carrer i sense cap pudor, algú menyspreant-nos d’una manera tan bruta i despectiva.

El més lamentable d’aquella frase no és només la manca de respecte, sinó la idea implícita que ser grassa, lletja o bollera és quelcom negatiu. No ho és. No hi ha res de dolent en els nostres cossos, en la nostra aparença ni en la nostra orientació sexual. El problema el té el masclisme i la seva necessitat d’imposar uns cànons excloents, de marcar qui mereix respecte i qui no, de continuar dictant normes sobre com hem de ser i viure.

A aquell comentari, més enllà de l’insult, li vaig donar voltes, i em va fer reflexionar sobre com de fàcil és menysprear i invisibilitzar la lluita feminista i els drets LGTBI+. El més preocupant no és només l’insult en si, sinó la naturalitat amb què algunes persones continuen fent aquest tipus de comentaris sense cap mena de vergonya. Si aquest home se sentia tan còmode expressant-se així en públic, què no dirà o farà en privat?

Per això, crec que no n’hi ha prou de sortir al carrer un dia a l’any. Hem de ser-hi presents, hem de continuar parlant i hem de recordar, amb fets i amb paraules, que continuem aquí. Perquè si no ens veuen, si no ens escolten, seguiran creient que ens poden tractar amb menyspreu sense que passi res.

Miles de mujeres salen a las calles en un 8M que suma tres posibles víctimas de violencia de género

Escric per explicar el que vaig viure, però també per deixar clar que això no és anecdòtic. Tant de bo no calgués insistir en això, però aquí estem. I no ens en anirem enlloc.