Com es pot mesurar la humanitat?

El govern de les Illes Balears ha publicat un segon esborrany del nou currículum d’ESO, en el que l’assignatura d’Educació en valors cívics i ètics de 4t d’ESO es redueix a una sola sessió setmanal en lloc de les dues vigents. El motiu que s’al.lega des de la Conselleria d’educació és que en els darrers informes PISA Balears té un nivell molt baix en matemàtiques, i per la qual cosa la solució triada és la d’ ampliar l’horari d’aquesta matèria i llevar la d’Educació en valors.

Fa uns anys ja vàrem haver de lluitar per aconseguir que Valors ètics que s’impartia a tots el cursos de l’ESO en una sola sessió setmanal passés a dues per a que l’alumnat pugui tenir un procés d’aprenentatge digne i amb un mínim de continuïtat, donat que de l’altra manera no és possible experimentar i interioritzar la descoberta dels valors amb l’atenció a la diversitat i personalitzada que l’alumnat es mereix. El preu que es va haver de pagar va ser que només es donés en un curs, i el col.lectiu de professorat de filosofia, que és el que vertaderament està format per educar en valors, va prioritzar que s’impartíís a 4t d’ESO perquè és quan l’alumnat és més madur.

De veritat és aquesta la solució? Encara no me puc creure que l’equip d’ordenació no tengui una millor preparació de coneixements pedagògics, és tan absurd a més de contradictori! En l’article 7 del mateix esborrany on apareixen els objectius de l’ESO que en concret son 17 punts, descobrim que 15 dels mateixos fan al·lusió directa a tot allò que es treballa en l’assignatura de valors com és ara la reflexió crítica, el respecte, la tolerància, la pluralitat, la cooperació, el diàleg, el consens, la prevenció de la violència, la confiança en un mateix, la igualtat de drets i oportunitats de dones i homes i la no-discriminació de persones per motius d’origen, d’orientació o identitat sexual, de religió o creences, de diversitat funcional o d’altres condicions… Sols dos objectius no fan al·lusió a aspectes ètics, i del que parlen és de la necessitat de comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada i afermar les competències lògiques i matemàtiques bàsiques…

Fa uns dies he pogut gaudir d’una trobada preciosa amb persones, realitats i idees en un Congrés de bioètica en el que que vaig descobrir un concepte nou per a mi, la iatrogenia: fer mal al pacient des de l’àmbit mèdic. Si educar és treure el millor que la persona porta a dins, perquè se’ns tracta d’aquesta manera? La comunitat educativa no és ignorant, i sap que si no hi ha ètica no hi ha crítica, i si no hi ha crítica no hi ha llibertat ni autonomia. Haurem d’inventar una paraula semblant a iatrogenia aplicada al sistema educatiu que expressi la tremenda situació en la que la mateixa cúpula de l’educació fa mal? Espero que no i que es rectifiqui a temps en honor a la saviesa. Està demostrat que l’increment de quantitat de temps de dedicació a l’estudi no és garantia d’èxit. De totes maneres és important saber que matemàtiques s’imparteixen a tots els cursos de l’ESO, en canvi l’educació en valors cívics i ètics únicament es fa a 4t d’ESO. No tinc res en contra de la necessitat de tenir coneixements matemàtics, no vull entrar en una batalla que no he triat, perquè malauradament pels impulsors i impulsores de l’esborrany, jo sí tinc esperit crític. A mi el que me preocupa és l’alumnat, i el deute generacional que té la societat sencera envers la joventut, abocada en un món sotmès a un canvi de paradigma digitalitzat, en el que les fake news viatgen a 600 quilòmetres per hora i la veritat contrastada i verificada ho fa a 60, on l’ecosistema està en perill, on la deshumanització triomfa i es normalitza, i on decebuda, i de cada vegada més, la ciutadania rebutja el seu dret a participar en les decisions que afecten al seu present i determinen el seu futur. La solució proposta pel nostre govern és un insult a la ciutadania. En el model educatiu dels països que estan a dalt del rànquing dels resultats dels informes PISA com per exemple Finlàndia, l’alumnat té poques hores de classe, es motiva des de l’aula, es prioritzen els valors i els estudiants amb millors notes son els que poden estudiar a la universitat per ser futurs docents.

La solució no és la desnutrició ètica a canvi de la hidratació matemàtica. Cal invertir en educació, reduir els grups i afegir professionals que puguin possibilitar el procés d’ensenyament-aprenentatge amb qualitat. Els joves d’avui son el nostre demà.

Com es pot mesurar la humanització? Tal vegada això no es reflecteix als informes PISA, però de segur que en el futur el termòmetre ètic es reflectirà en la capacitat de la presa de decisions en tots els àmbits socials, on la salut política és la punta de l’iceberg. Una ciutadania pobra en valors, desmotivada, fragmentada, sense capacitat de diàleg, sense esperit crític i individualista, posa en perill la democràcia, si us informeu i formeu bé, veureu que és una evidència contrastable a nivell global.