La traïció de Prohens als ciutadans de Balears

Que el Govern de Marga Prohens hagi anunciat que no acceptarà la condonació de 1.741 milions d’euros del deute que Balears manté amb l’Estat és una greu errada política i una irresponsabilitat que afecta directament a l’interès general dels ciutadans de les Illes. Això ho podem dir amb coneixement de causa, per què els millors acords en matèria de finançament per les Illes Balears s’han produït amb governs d’esquerres a Madrid I a la nostra Comunitat Autònoma. No es un eslògan, només cal anar a les hemeroteques.

Les Illes Balears han lluitat sempre per un tracte fiscal just en relació a la resta de comunitats de l’Estat. Des de Madrid sovint ens han vist com a una comunitat rica, quan la realitat ha duit ciutadans i empreses a la pèrdua progressiva de poder adquisitiu i competitivitat, per que no s’havien tingut en compte, entre d’altres, els costos diferencials de la insularitat o els poblacionals.

Amb plena consciència d’aquest fet, José Luis Rodríguez Zapatero al Govern d’Espanya i Francesc Antich i Oliver al Govern de les Illes Balears, van impulsar que el finançament de Balears s’equiparés a la mitjana de les Comunitats Autònomes per primer pic en la història. A la fi, en 2009, es reconeixia la capacitat econòmica del nostre territori, com així ho ha confirmat el mateix Cercle d’Economia. El Sistema de Finançament Autonòmic anterior, amb la firma de José María Aznar, havia deixat a les Illes Balears a la cua del finançament per habitant.

Durant els mandats de Francina Armengol, es van treballar en dues vies de feina per augmentar els recursos que provenen de l’Estat i l’autonomia financera de les Illes Balears. El 2019 s’aprovà el nou Règim Especial de les Illes Balears, amb continguts concrets i mesurables. El 2022 la Comissió mixta d’Economia i Hisenda va concretar el Factor d’Insularitat: 550 milions pel primer quinquenni del REIB, per a inversió, decidida des de Balears, per compensar la manca d’Inversions de l’Estat en el Territori. Un any més tard es va aconseguir la concreció de la part fiscal del Règim Especial: desgravacions fiscals per les empreses de les Illes per compensar la pèrdua de competitivitat que suposa la insularitat, amb un potencial de més de 200 milions d’euros.

La segona via per maximitzar els recursos de Balears és, precisament, la condonació del llast que suposa el deute. Des de 2017 el deute públic de Balears ha iniciat un descens, que l’ha dut del 35% del PIB al 20% actual. I és necessari seguir per aquesta via.

Resulta molt mal d'explicar a la nostra Societat civil que ara Prohens negui una quita que deixaria el deute molt a prop del 15% del PIB

Francina Armengol va acabar el seu mandat com la primera presidenta que no havia incrementat el deute públic, malgrat els efectes de la crisi de la pandèmia sanitària. En aquell moment hem de destacar l’actuació decidida de l’Estat, que va transferir recursos per compensar la pèrdua d’ingressos del nostre territori. Entre els quals, 855 milions d’ajudes directes al teixit empresarial. El corpus teòric per assolir la condonació del deute públic va ser un dels seus llegats d’Armengol com a presidenta.

Amb aquest exemple recent, resulta molt mal d’explicar a la nostra Societat civil que ara Prohens negui una quita que deixaria el deute molt a prop del 15% del PIB. Ara, amb un Govern Progressista a l’Estat Espanyol i un Govern PP a les Illes, hi ha una proposta damunt la taula que compensa 1.741 milions d’euros de deute a les Illes Balears. Una cinquena part de l’endeutament viu. Significa tenir més autonomia financera, més solvència de l’administració, una disminució del risc de retallades o de pujades d’imposts si el cicle econòmic canvia i sobre tot un estalvi d’interessos sobre el deute en cada pressupost anual. 1741 milions d’euros suposen l’equivalent a uns 10 anys de recaptació de l’ITS, a gairebé un pressupost del sistema de salut de les Illes Balears, o el finançament necessari per impulsar prop de 10.000 habitatges socials. És capaç Prohens de renunciar a tot això?

Resulten molt fluixes les excuses de la presidenta del Govern, seguint els arguments que li convenen a Feijóo i no als ciutadans de les Balears. L’alçada de mires i la responsabilitat de govern exigeix pensar primer en l’interès general de les Illes Balears abans que en els càlculs electorals de Gènova 13.

No es pot governar en contra dels interessos de tota una societat, i això és el que sembla que està fent Prohens renunciant a la condonació de més de 1700 milions d’euros del deute de la comunitat. No és aquest el camí que hem seguit els Governs de les Illes Balears que els hem precedit. Si Prohens defensa els interessos dels ciutadans ha d’acceptar la passa que suposa aquesta condonació i seguir fent camí. La renúncia que ha anunciat ara el Govern suposarà la traïció als seus conciutadans.